Interessant article publicat al Diario el Mundo on es posa de manifest la desigualtat efectiva en el tractament de l'obesitat.
MANUEL FERNÁNDEZ DEL CAMP. PORTAVEU D'AGO
130 QUILOS. OBESITAT MÒRBIDA EN GRAU III
«No volem ser malalts, però si se'ns ha admès com a tals, volem un tracte digne. No ens poden penalitzar per això». Així de contundent es mostra Manuel, que per culpa dels quilos de més no es pot cordar les sabates, es cansa fàcilment i té el cor sobrecarregat. «De totes maneres, moltes vegades el pitjor és el menyspreu amb què et mira la gent pel carrer; una cosa que les dones porten fins i tot pitjor que els homes obesos», reflexiona. Manuel posa l'accent en la necessitat que els afectats per aquest problema en prenguin consciència. «A vegades ens creiem que això és un assumpte que concerneix el que pesa 300 quilos i cal treure'l amb una grua per la terrassa de casa seva; no som una pinya i així no podem fer tanta força com altres col·lectius», reivindica el portaveu d'AGO, que, tot i això, admet que la majoria dels obesos passa un mal tràngol pel sol fet de sortir al carrer, de manera que és més difícil que entre ells s'estengui l'associacionisme. «Hi ha un llarg i difícil camí per recórrer, però l?obesitat mòrbida és una minusvalidesa que ens posa en desavantatge respecte a la resta de la població i hem de reclamar els nostres drets; els mateixos que tenen altres malalts crònics que pateixen discapacitats, ni més ni menys». Finalment, Manuel destaca la paradoxa que la Seguretat Social pagui els fàrmacs que serveixen per tractar les comorbiditats associades a aquest excés de pes exagerat (hiperlipèmies, diabetis, hipertensió, cirurgia ortopèdica…) i, tanmateix, l'obès que vulgui manejar la seva patologia abans que apareguin tots els trastorns psicòleg i, arribat el cas, la pilota intragàstrica.”