• Seguiu una dieta variada i equilibrada, rica en fruites i verdures, llegums, fruits secs, cereals integrals, moderada en lactis baixos en greix, carns magres, peixos i oli d'oliva com a greix principal, millor si és verge extra, i baixa en carns vermelles i derivats i aliments ultraprocessats rics.
• Mengeu cada 2 o 3 hores i en poca quantitat. Respecteu els horaris dels àpats en la mesura del possible. Intenteu no saltar-vos menjars i no sopiu tard.
• Mengeu a poc a poc mastegant molt bé els aliments. Adquireixi una postura correcta per menjar i mantingui's ben incorporat després dels àpats.
• Eviteu les begudes alcohòliques i amb gas, així com les infusions de menta o poliol. Disminuïu o eviteu el te i el cafè, inclòs el descafeïnat.
• Eviteu els menjars copiosos i aliments rics en greix com embotits, xocolata, salses, precuinats, galetes, mantega, mantega, brioixeria i menjar ràpid.
• Preneu aigua entre menjars i no durant, i si ho fa, que sigui en poca quantitat.
• En períodes d'acidesa i de reflux, eviteu durant uns dies els aliments integrals.
• Intenteu identificar els aliments i begudes que us empitjoren o provoquen símptomes. Aquests varien molt duna persona a una altra. A continuació us exposem els més habituals que s'associen a acidesa o reflux:
  • Les espècies picants (pebre, pebre vermell, caiena, bitxos…)
  • El vinagre, l'all, el pebrot, la ceba i el tomàquet, especialment amb salsa.
  • Les fruites cítriques (taronja, mandarina, aranja, llimona) i els seus sucs, així com altres fruites àcides (fruites poc madures i algunes varietats de poma). Si teniu acidesa quan preneu fruita sencera, preneu-la en petites quantitats, traient la pell i seleccionant les més madures.

• Comproveu amb els professionals del centre de salut que els medicaments que prengui habitualment no siguin els causants del reflux o la cremor.
• Seguiu les recomanacions dels professionals del centre de salut quant a l'ús de protectors gàstrics i antiàcids.
• No us fiqueu al llit just després dels àpats: espereu unes 2 o 3 hores. Si està al llit, mantingui inclinada la capçalera uns 30º per quedar gairebé assegut i eviti inclinar-se cap endavant.
• No fumeu, ja que el tabac augmenta la secreció d'àcid a l'estómac.
• Si teniu excés de pes seguiu els consells dels professionals del centre de salut per reduir-lo a poc a poc.
• No utilitzeu roba ajustada ni cinturons que puguin pressionar l'abdomen, especialment després dels àpats.
• Integreu l'activitat física al vostre dia a dia. Per exemple caminar 30-60 minuts al dia.

Menú genèric

Ex. Dilluns

• Cuini al vapor, a la planxa, al papillot o bullit, abans que altres tècniques culinàries que afegeixin greix als aliments com el fregit, arrebossats, empanats…
• No condimentar en excés els aliments.
• Sempre que pugui comprar aliments de proximitat, frescos i de temporada.
• Limiteu el consum d'aliments envasats, processats i/o precuinats i llegiu les etiquetes per triar els que tinguin menys sal, greixos satures i sucres.

• Comproveu periòdicament que compleix amb la recomanació de consum de fruites, verdures, peixos, fruita seca, oli d'oliva, etc., i que no consumeix habitualment brioixeria, refrescos, mantega, menjar ràpid, carns i embotits, etc.
• Registreu la vostra activitat física diària.
• Controleu l'evolució del vostre pes.

• Fundació Espanyola de l'Aparell Digestiu https://www.saludigestivo.es/mes-saludigestivo/enfermedad-por-reflujo-gastroesofagico-y-esofago-de-barret/
• Societat espanyola de gastroenterologia https://www.aegastro.es/pacientes/infogastrum/enfermedad-por-reflujo-gastroesofagico
• Portal de salut en espanyol. Reflux gastroesofàgic https://medlineplus.gov/spanish/gerd.html
• Guia d'alimentació saludable http://e-alvac.caib.es/es/guia.html

(DESCARGAR) INFORMACIÓ PER A PROFESSIONALS

Justificació de la teràpia dieteticonutricional.

Les modificacions a la dieta poden millorar els símptomes secundaris a l'ERGE. Per aquest motiu, està indicat el tractament dietètic en tots els pacients amb malaltia clínicament significativa.

Objectiu del consell dieteticonutricional bàsic dirigit al pacient

Reduir els símptomes associats a l'ERGE (pirosi o cremor, regurgitació alimentària, dolor toràcic…), així com el risc d'esofagitis i de les seves complicacions.

Característiques de la dieta

• Tot i que no hi hagi una dieta específica, es recomana en fase activa de la malaltia, evitar els aliments que modifiquen la pressió de l'esfínter esofàgic inferior (EEI) i els que produeixen pirosi amb més freqüència, encara que amb un marcat component de tolerància individual.
• No es recomana lexclusió sistemàtica daliments o begudes comunament associats a símptomes dERGE, sinó que sigui el pacient el que exclogui els aliments que associa als seus símptomes.
• Aliments i begudes que redueixen la pressió de l'EEI: begudes alcohòliques, xocolata, aliments d'alt contingut gras i begudes carbonatades.
• Aliments comunament associats a símptomes: fruites cítriques i els sucs, fruites àcides o immadures, aliments picants, ceba, all, salsa de tomàquet.
• Les begudes amb cafeïna augmenten els símptomes d'ERGE.
• Es recomana sopar 2-3 hores abans de ficar-se al llit en pacients amb símptomes d'ERGE nocturna.
• En persones amb augment de pes recent o amb sobrepès u obesitat, la pèrdua de pes redueix els símptomes i preveu complicacions addicionals.

Temps estimat de tractament

La malaltia per ERGE és de llarga durada i el tractament que cal seguir (canvis en l'estil de vida, medicaments o cirurgia) dependrà de la gravetat de l'acidesa i altres símptomes.

Aspectes d'atenció especial

• Conéixer els aspectes dietètics o estils de vida que poden contribuir o augmentar el risc de patir RGE i els seus símptomes.
• L'acidesa gàstrica i el reflux gastroesofàgic es poden produir o empitjorar durant l'embaràs.

Criteris per a la derivació al dietista-nutricionista.

Derivar un dietista-nutricionista immediatament després d'establir el diagnòstic d'ERGE, especialment si els símptomes són greus.

Referències bibliogràfiques

• Katz PO, Gerson LB, Vela MP. Guidelins per diagnosi i gestió de gastroesophageal reflux disease. Am J Gastroenterol. 2013 Mar;108(3):308–328; potser
• Kaltenbach T, Crockett S, Gerson LB. Are lifestyle measures effective in patients with gastroesophageal reflux disease? An evidence-based approach. Arch Intern Med 2006;166:965–71.
• Ness-Jensen E, Hveem K, El-Serag H, Lagergren J. Lifestyle Intervention in Gastroesophageal Reflux Disease. Clin Gastroenterol Hepatol Off Clin Pract J Am Gastroenterol Assoc. 2016 Feb;14(2):175–182.e3.
• Armstrong D, Marshall JK, Chiba N, Enns R, Fallone CA, Fass R, et al. Canadian Consensus Conference on the management of gastroesophageal reflux disease in adults – update 2004. Can J Gastroenterol J Can 2005 Jan;19(1):15–35.
• Toward Optimized Practice (TOP) Working Group for GERD. 2009 January. Treatment of gastroesophageal reflux (GERD) disease in adults: clinical practice guideline. Edmonton, AB: Toward Optimized Practice. Available from http://www.topalbertadoctorsorg
• Gastrooesophageal reflflux disease and dyspepsia in adults: investigation and management. NICE Guidline. 2014. http://nice.org.uk/guidance/