• L'increment de fibra a la dieta ha de ser gradual i acompanyat d'una ingesta d'aigua adequada al llarg del dia, per evitar flatulències i molèsties abdominals. L'efecte del canvi de la dieta apareix els primers dies, però de vegades pot trigar fins a 4 setmanes.
• Beveu entre 1.5-2 litres de líquids al dia a base principalment d'aigua, així com d'infusions o brous desgreixats. Eviteu les begudes ensucrades i els sucs.
• Per augmentar el contingut de fibra a la seva alimentació:
• Substituïu gradualment els cereals refinats (pa blanc) per integrals com pa integral, pa bru, arròs o pasta integral
• Preneu llegums almenys 3 vegades per setmana.
• Preneu almenys 5 racions d'uns 120-150g entre fruites i verdures cada dia: Fruites fresques crues i amb pell quan sigui possible. Eviteu els sucs
• Prengui cada dia 1 ració de fruits secs (25-30 g – 1 grapat amb la mà tancada) i/o llavors (1-2 cullerades), crus o torrats i sense sal. Podeu prendre'ls a l'esmorzar, entre hores oa les amanides.
• Reduïu el consum d'aliments baixos en fibra (carn i derivats, pa, arròs, pasta no integral, patates, pastisseria, galetes…) i productes lactis en general.”
• Mengeu a poc a poc i mastegant bé els aliments.
• En cas de prendre suplements de fibra, incrementeu la quantitat de forma gradual per a una millor tolerància, repartint-la en diverses preses al llarg del dia.
• Trieu lactis baixos en greix (desnatats o semidesnatats)
• Trieu peixos variats i ous abans que carns, i preferiu les d'aus abans que les de porc, vedella i els seus derivats (embotits, embotits, etc.)
• Utilitzeu l'oli d'oliva, millor si és verge extra, per cuinar i amanir

• Camineu almenys durant 30 minuts cada dia.
• No retardeu el moment d'anar al bany quan en tingueu ganes. Intenteu habituar-vos a seguir un horari regular per anar al bany, per exemple, després d'esmorzar, encara que no sentiu la necessitat.

Menú genèric

Ex. Dimarts

• No utilitzeu laxants sense consultar-ho prèviament amb els professionals de salut de referència del centre de salut

• Alimentació saludable: http://e-alvac.caib.es/guia.html
• Informació de salut https://medlineplus.gov/spanish/constipation.html
• Porta de salut de les Illes Balears http://www.caib.es/sites/consellsdesalut/ca/portada-16520/?campa=yes

(DESCARGAR) INFORMACIÓ PER A PROFESSIONALS

Justificació de la teràpia dieteticonutricional.

Les modificacions en l'estil de vida i una alimentació rica en fibra incrementen el volum de la femta i la freqüència de defecació, alhora que redueixen el temps de trànsit intestinal.

Objectiu del consell dieteticonutricional bàsic dirigit al pacient

Millorar el patró de deposicions indolores i realitzades sense un esforç excessiu, evitant o reduint lús de laxants.

Característiques de la dieta

• El maneig del restrenyiment funcional (sense símptomes de síndrome d'intestí irritable) es basa en modificacions dietètiques i de l'estil de vida, així com en la interrupció o la reducció de fàrmacs que produeixin restrenyiment, recolzat quan fos necessari per la presa de suplements de fibra o altres agents formadors de volum.
• Augment gradual de la fibra dietètica a partir d'aliments i en combinació amb suplements estandarditzats quan fos necessari fins a assolir els 25g/dia, unit a una adequada ingesta de líquids d'entre 1.5–2.0 L/dia, evitant l'excés de productes lactis (Nivell Evidència: III; Grau de recomanació: C)
• Repartiment dels aliments en 3 àpats principals al dia, inclòs l'esmorzar per estimular el reflex gastrocòlic, que és més intens als matins.
• Dieta amb fonts dietètiques de fibra fermentable i no fermentable.
• Menjar a poc a poc i mastegar bé els aliments
• Els suplements amb psili (plàntoc/isphagula) i lactulosa poden ser útils per al tractament del restrenyiment crònic. (Nivell Evidència Cientifica: II; Grau de recomanació: B).
• En els pacients amb dilatació colònica cal evitar la suplementació amb fibres.
• No hi ha evidències que les mesures vinculades a la dieta ia l'estil de vida tinguin efecte sobre el restrenyiment en pacients d'edat avançada, mentre que els suplements de fibra i els laxants osmòtics simples constitueixen habitualment el maneig adequat del restrenyiment en aquests pacients.
• No hi ha prou evidència per recomanar de forma generalitzada l'ús de probiòtics com a tractament coadjuvant en el restrenyiment funcional.

Temps estimat de tractament

La durada del tractament dependrà del tipus de restrenyiment. Si és agut per un esdeveniment aïllat, el tractament és temporal. En canvi, si és crònic, el tractament tindrà una durada de mesos o fins i tot anys.

Indicadors d'avaluació del consell donat al pacient

• Ritme de deposicions normalitzat; femta escala 3 o 4 de la Bristol Stool Chart amb una freqüència defecatòria de 3 o més vegades a la setmana.
• El seguiment correcte de les modificacions d'estil de vida proposades.

Aspectes d'atenció especial

Prestar especial atenció a:

• Diagnòstic: restrenyiment crònic simple o secundari com a resultat de malalties endocrinometabòliques (DM, hipotiroïdisme…), causes neurògenes (EM, demència, anorèxia nerviosa…), malalties que afecten el múscul llis intestinal (distròfies musculars, miopaties…).
• Medicacions d'ús freqüent que poden afectar la funció colònica i causar restrenyiment: Antiàcids, bismut, anticolinèrgics, anticonvulsivants, antihipertensius, antipsicòtics, quelants de les sals biliars, calcioantagonistes, suplements de calci, suplements de ferro i opiacis i.
• No hi ha evidències que l'exercici físic sigui útil en pacients amb restrenyiment crònic. Tot i això, un increment de l'activitat física és recomanable atès que produeix millora en els símptomes associats al restrenyiment (distensió abdominal i meteorisme). (Nivell Evidència: IV; Grau de recomanació: C).
• La relació entre els hàbits alimentaris, l'estil de vida i el restrenyiment, especialment en el cas del restrenyiment crònic.
• Orienteu el pacient a fer visites regulars al bany i intenteu no reprimir el desig de defecar.
• Adequat descans i control del nivell d'estrès.
• Control de la ingesta de líquids per facilitar lacció de la fibra.
• Durant la fase inicial del tractament dietètic, un augment a la fibra dietètica pot conduir a un empitjorament dels símptomes.
• Els agents de càrrega només s'han de fer servir quan sigui necessari per complementar la quantitat de fibra a la dieta.

Criteris per a la derivació al dietista-nutricionista.

En casos de restrenyiment crònic.

Referències bibliogràfiques

• Bharucha AE, Pemberton JH, Locke GR. American Gastroenterological Association technical review on constipation. Gastroenterology 2013; 144: 218-238.
• Bove A, Bellini M, Battaglia I, et al. Consensus statement AIGO/SICCR diagnosi i tractament de crònic constipació i obstructed defecation (part II: tractament). World J Gastroenterol 2012;28;18(36): 4994-5013.
• Rao SS. Constipation: evaluation and treatment of colonic and anorectal motility disorders. GastrointestEndoscClin N Am 2009;19:117–39.
• Emmanuel A.TherapAdvGastroenterol. 2011 Jan;4(1):37-48. 2. www.patient.co.uk/doctor/constipation-in-adults#ref-1
• Guia pràctica dactuació, diagnòstic – terapèutica en restrenyiment crònic. Coordinació: Professor Miguel Mínguez Pérez. Med Gen Fam. 2017; 6(1): 23-35