A continuació es comenten algunes aportacions del CODNIB que no van ser incorporades al decret, i s'hi inclouen alguns comentaris per facilitar als dietistes-nutricionistes la interpretació del decret:
- Alimentació adreçada al primer cicle deducació infantil. Atès que aquest decret afecta els centres autoritzats per impartir el primer cicle (0-3 anys) educació infantil (escoletes), i com que no hi ha una indicació precisa al decret, el dietista-nutricionista que supervisi els menús, haurà d'aplicar el seu criteri professional en base a les guies publicades ia l'evidència científica més recent respecte de l'alimentació de 0-3 anys.
- Excloure el consum d'alcohol com a criteri positiu per assolir més adherència a la Dieta Mediterrània, en coherència amb les polítiques de salut pública i les recomanacions de lOrganització Mundial de la Salut. Hi ha models de dieta mediterrània que estan exempts del consum dalcohol i no per això són menys saludables.
- No prohibir els saboritzants com a condiments en les preparacions del menú escolar, sinó en tot cas limitar-los, doncs no hi ha cap raó de pes per eliminar totalment aquests productes, ja que la major part de la sal consumida procedeix d'aliments preparats llestos per menjar, com ara embotits i altres derivats carnis, pa, aperitius salats, brioixeria, precuinats, etc.
- Limitar l'ús de preparats carnis (hamburgueses, salsitxes…), a un màxim de 2 al mes, oa no més de 3 en cas de limitar els precuinats com a pizzes, croquetes, entre d'altres, a un màxim de 2 al mes. Si bé les freqüències recollides al decret són màxims que no necessàriament s'han d'assolir, el CODNIB recomana als dietistes-nutricionistes que supervisin menús, que adoptin la recomanació de reduir en almenys 1 ració ambdós grups d'aliments, i és preferible aplicar la premissa de “com menys millor”.
- Assegurar dos llegums setmanals a menús escolars, encara que sí que s'ha acceptat que n'hi hagi almenys 6 al mes. El CODNIB recomana als dietistes-nutricionistes que supervisin menús, adoptin la recomanació d'incloure dues racions a la setmana als menús escolars.
- A restaurants i cafeteries servir de forma sistemàtica guarnicions d'hortalisses si el client no indica el contrari. Aquesta acció podria facilitar el consum d'hortalisses en detriment d'altres guarnicions fregides.
- Incloure una referència a prioritzar lactis baixos en greix i servir llet baixa en greix de forma sistemàtica tret que el client indiqui el contrari. Tot i que alguns estudis suggereixen que els lactis (sense determinar si són sencers o baixos en greix) poden no estar implicats en l'increment del risc cardiovascular, en el cas de la diabetis tipus 2, que és en si mateixa és un factor de risc cardiovascular, els meta anàlisi de estudis que analitzen per separat lactis desnatats i sencers, mostren una associació directa entre el consum de lactis en general, però dels baixos en greix en particular, amb gairebé un 20 per cent menor risc de diabetis tipus 2. És important destacar que les guies alimentàries del nostre entorn recomanen el consum de lactis baixos en greix.
- També en relació amb els lactis, i sense que el CODNIB hagi tingut l'oportunitat de fer al·legacions sobre això, per no estar als esborranys consultats, el decret ha incorporat un criteri nou al punt “g” de l'article 4.2. que expressa que “per a les postres lactis es prioritzarà el iogurt, que no ha de contenir més de 12,3 g de sucre per 100 ml”. Atès que no s'esmenta si són sucres afegits, lliures o totals, i considerant que l'article 6.1.e relatiu al contingut de sucres en aliments disponibles a l'entorn escolar, indica que “(…) no es comptabilitzaran els sucres presents de forma natural en (…) llet i productes làctics (…)”, el CODNIB interpreta. afegits o lliures. Això suposa que es podran incloure iogurts ensucrats amb un contingut de sucres totals de fins a 17 g per 100ml, assumint un contingut aproximat de 4.7g de sucres naturalment present a la llet. És important destacar que els iogurts ensucrats disponibles al mercat superen la quantitat de 12.3 g de sucre total. El CODNIB recomana als dietistes-nutricionistes que supervisin menús, que optin per incloure iogurts sense sucres afegits o redueixin la presència dels ensucrats, i en tot cas, es prefereixin els que tinguin menys sucre afegit.
- Prohibir els edulcorants artificials a l'entorn escolar tal com es recull al document de consens sobre alimentació en centres educatius, i altres comunitats autònomes, recullen en normatives similars, tal és el cas del Govern de la Rioja. El decret de Balears permet a centres educatius les begudes refrescants edulcorades, que contribueixen a mantenir elevat la percepció i el llindar del sabor dolç, desplacen a l'aigua i, sobre els quals no es disposa d'evidència suficient per determinar-ne la seguretat en nens. A més, la seva presència podria permetre a la indústria donar obsequis, patrocinis o incentius a centres escolars (article 13.1), ja que serien begudes permeses en aquest decret.
- Modificar l'apartat sobre àcids grassos trans (article 6.1.d) eliminant el contingut màxim d'aquestes substàncies ja que aquesta dada no apareix a l'etiquetatge nutricional obligatori, la qual cosa fa difícil comprovar-ne el contingut en aliments i begudes, sense una anàlisi específica i/o una comunicació expressa de l'operador, cosa que en pot dificultar l'aplicació. La proposta del CODNIB era incloure només la prohibició de greixos parcialment hidrogenats, ja que són la font principal de greixos trans a la dieta. Així mateix, atès que abans de l'aprovació d'aquest decret, la Comissió Europea va aprovar la modificació del Reglament europeu 1925/2006 annex III per la qual s'inclouen els àcids grassos trans industrials presents als aliments, entre les substàncies a limitar, establint el contingut màxim de 2 grams per 100g de greix, si el decret hagués volgut mantenir un límit màxim d'àcids grassos trans, el recomanable hauria estat adoptar aquests valors.