…Pues porque hay mucho en juego… en primer plano, la salud actual y futura de los niños.
A les Balears és un tema que ens preocupa i molt, de fet, és un dels punts de l'ordre del dia de la reunió que el CODNIB tindrà amb la Conselleria de Salut el dia 30 de setembre. En aquesta reunió s'argumentarà per què el dietista-nutricionista ha de ser el professional que supervisi els menus escolars. No només perquè així millora el grau de compliment de la Llei de Seguretat Alimentària i Nutrició, sinó perquè a més els menús s'ajusten amb més freqüència a les recomanacions de consum establertes per a la població infantil.
El CODNIB vol ajudar aquest govern a millorar la valoració i acceptació dels menus escolars de Balears, i per això la millor opció és que els menús siguin supervisats per dietistes-nutricionnistes. Confiem que aquest equip de govern rectifiqui les posicions emeses per l'anterior en què es menyspreaven les competències professionals del nostre col·lectiu i es proposaven solucions que generaven inseguretat jurídica entre els professionals de la salut.
A continuació s'inclou la nota de premsa llançada pel Consell General de Dietistes-Nutricionistes on es fa ressò de la situació de les Balears i de les carències en altres comunitats autònomes.
Nota de premsa
- El Consell General de Dietistes-Nutricionistes exigeix més control a l'Administració
- En moltes comunitats s'exigeixen una sèrie de plecs per accedir al concert però després no hi ha cap supervisió
- Les escoles “temen” els paladars dels nens
- L'etern debat entre el càtering i la cuina pròpia
- El menjar ecològic no sempre és exportable al menjador escolar pel seu preu elevat
La tornada a l'escola suposa un retrobament amb les aules, però també amb els menjadors escolars, un lloc on no només cal omplir estómacs, sinó també educar en salut, edificar una societat sana i prevenir malalties. Segons Alma Palau, presidenta del Consell General de Dietistes-Nutricionistes, el nostre col·lectiu "està preocupat amb la manca de control de l'Administració pública pel que fa a la marxa dels menjadors escolars, perquè s'exigeix una sèrie de requisits a l'hora d'adjudicar els serveis a les empreses de restauració però després se'n desenten del compliment".
Els plecs de condicions dels menjadors escolars els marca cada comunitat autònoma i en general totes pequen del mateix: la manca de supervisió. A Castella i Lleó el 2010 amb l'arribada de la crisi es va suprimir el programa de supervisió de menjadors escolars per retallades als pressupostos. A Astúries i València tampoc no es porten a terme les supervisions necessàries ia les Canàries els tècnics d'higiene es limiten a vigilar la seguretat alimentària, però no les exigències nutricionals dels menús. A Balears fa dos anys el Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes i Illes Balears CODNIB va presentar un informe demolidor: el 40% dels menús no tenen qualsevol tipus de supervisió i només 1 de cada 10, compleix amb la normativa aplicable. Les carències principals les trobem en la quantitat de fregits que es poden realitzar a la setmana, la manca de fruites i hortalisses, l'abús d'aliments precuinats o els excessos en preparacions càrnies greixoses.
“A Espanya obeïm principalment a una cultura de prohibicions amb sancions –assegura Maria Colomer, dietista-nutricionista experta en restauració escolar i vicepresidenta del CODNIB– per la qual cosa l'administració hauria de supervisar i fer complir la normativa, no quedar-se únicament en recomanacions”.
“És intolerable que en moltes comunitats l'Administració no compti amb la presència de Dietistes-Nutricionistes en l'elaboració dels plecs de condicions per a les empreses encarregades dels menjadors escolars, i encara pitjor –afegeix Palau- que tampoc estiguin en la supervisió i control del dels menús, tal com exigeix la mateixa Llei de 17/2011, de adreçades a l'àmbit escolar”.
Què passa quan els nens manen?
La crisi ha afectat molt l?hora d?elaborar els menús; cal quadrar els comptes, estrènyer-se el cinturó i la preocupació de molts centres concertats és la de no “perdre clients”. El servei del menjador és una font dingressos per a aquest tipus de centres i cal procurar que els nens estiguin contents. El pitjor -segons apunta María Colomer- és quan aquestes exigències dels nens "van en detriment del menjar sa, quan comences a treure hortalisses i ficar més patates fregides per evitar que els nens pressionin els seus pares per esborrar-se del menjador. No es pot consentir que manin els nens perquè una de les funcions dels menjadors és." “Es nota quan en una escola comptes amb el suport dels pares i de la direcció del centre, si ells estan conscienciats, els dietistes-nutricionistes podem treballar millor”, conclou Colomer.
Catering versus cuina “calenta”
En general, una de les principals preocupacions dels pares és si es cuina al mateix centre escolar o si el menjar ve de fora. Yolanda Sala, Dietista-Nutricionista i experta en restauració col·lectiva, trenca una llança a favor dels serveis de càtering perquè assegura que han estat injuriats amb excessiva facilitat. Diu que des del punt de vista nutricional la qualitat del menjar pot ser molt superior a la que es prepara en un centre la cuina del qual no està prou preparada o que no compta amb recursos per rendibilitzar-ne el manteniment i escull pitjors productes. A més, el menjar de càtering o “línia freda” pot influir en la qualitat organolèptica del seu acabat (sabor, olor o textura), però no en la qualitat nutricional.
El mateix passa amb altres temes com el dels productes frescos davant dels congelats. "Moltes vegades els pares exigeixen que el peix sigui fresc, de la mateixa costa, però jo els explico que aquest peix sol ser petit i s'adapta difícilment a l'oferta dels serveis d'alimentació atesa la seva manipulació més complicada. En canvi un congelat de l'Atlàntic, sense espines, es pot adequar millor a les necessitats comestibles dels escolars més petits.
Una altra preocupació més recent per part dels pares és la necessitat d'incorporar productes ecològics a la dieta dels fills a les escoles. En aquest punt, Yolanda Sala assegura que no hi ha cap evidència científica que els productes ecològics siguin millors des del punt de vista nutricional i comenta que en alguns casos, atès el seu elevat preu repercuteixen negativament als menús perquè es redueixen les quantitats ofertes als nens. “En alguns menjadors s'ha donat mitja illa ecològica als nens perquè no n'hi havia per pressupost una sencera”, assegura Sala.
El que sembla més recomanable és consumir productes de temporada i de proximitat sempre que compleixin els requisits de qualitat necessaris, així s'ensenya als nens quines són les característiques dels productes del seu entorn i es practica una economia més sostenible.
Què passa amb els educadors del menjador? Han d'obligar a menjar?
Un altre punt essencial en què els Dietistes-Nutricionistes posen èmfasi és la necessitat de formació de les persones que atenen els nens en els menjadors escolars. “No han de ser simples vigilants, han d'estar convençuts que menjar sa és important per a la salut dels nens i per descomptat no cal martiritzar ningú obligant-lo a menjar un tomàquet, si el tomàquet no li agrada, però s'han de preocupar que mengin fruites i hortalisses” – diu Colomer. “Hi ha per tant que conèixer les necessitats de cada nen, no es pot tractar tots igual”, conclou la dietista-nutricionista.
La presidenta del CGDN, Alma Palau, assegura que cada dia es plantegen nous reptes per afrontar la restauració col·lectiva, tant en el cas dels menjadors escolars com al de la resta de col·lectius. “Nosaltres apostem per la formació contínua, cal investigar, estar al dia de les noves tècniques de treball i de les noves exigències que ens planteja la societat”. A més, assegura Palau, “la restauració col·lectiva cada cop s'enfronta a una societat amb una cultura gastronòmica més gran, en condicions econòmiques difícils ia la qual hem d'ensenyar hàbits de nutrició saludables.”