- Manuel Moñino, president del Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes-Nutricionistes i del Col·legi d'Illes Balears: “Una persona sana, sense problemes de salut ni situacions clíniques que li provoquin un dèficit nutricional justificat, té cobertes totes les necessitats nutricionals sense necessitat de recórrer a suplements”.
- A Espanya, el consum de suplements i productes a base de plantes arriba al 70% de la població.
- “Els batuts o les barretes per substituir totalment o parcialment la dieta només s'han de prendre sota prescripció d'un professional sanitari i en situacions de salut que ho justifiquin, altrament és un risc per a la salut i una despesa innecessària”.
26 juny 2024 – El Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes-Nutricionistes fa una crida datenció sobre laugment del consum de suplements nutricionals i complements alimentaris sense supervisió per un professional sanitari. Entre el 2018 i el 2019 el mercat de suplements nutricionals es va estimar en 12 mil milions d'euros amb una projecció de creixement entre 18 i 45 mil milions d'euros el 20261,La seva demanda ha augmentat significativament, especialment entre els millennials, dones i gent gran i els professionals adverteixen que “cada cop són més els joves que recorren a aquests productes, i ho fan d'una forma compulsiva i descontrolada, sense disposar de tota la informació per a una elecció responsable.”
Es tracta de productes comercials a base de nutrients com fibra, vitamines, àcids grassos essencials, probiòtics, prebiòtics, minerals, extractes de plantes, etc., que s'han desenvolupat al voltant d'una realitat social en què s'anima al seu consum per posar-se en forma, millorar el sistema immune, augmentar l'energia, perdre pes, tenir una alimentació la necessitat de comprar-los. A Espanya, el consum de suplements i productes a base de plantes arriba al 70% de la població2.
La realitat és que cal anar amb compte amb aquest tipus de suplements, ja que tal com afirma el dietista-nutricionista i president del CGCODN, Manuel Moñino, “no deixen de ser productes que poden ser font de sucres afegits, que podrien contenir substàncies que no apareixen a l'etiquetatge, especialment en els destinats a esportistes i pèrdua de pes, i perquè en la majoria dels casos no hi ha evidència científica sòlida que demostrin la seva eficàcia”.
Moñino ho deixa clar: “Una persona sana, sense problemes de salut ni situacions clíniques que li provoquin un dèficit nutricional justificat, té cobertes totes les necessitats nutricionals a través de l'alimentació, sense necessitat de recórrer a suplements". En aquest sentit, afirma que "mai no és aconsellable substituir menjars per batuts, barretes o altres productes similars”.El motiu principal és que la persona no hagi de deixar de relacionar-se amb els aliments i saber què està menjant, ja que “cap aliment és reconeixible en un producte fet de pols, líquids o ingredients compactats”.A més, la dietista-nutricionista Ànima Palau, gerent del CGCODN, explica que “es corre sempre el risc d'ingerir nutrients en excés, com ara sucres, greixos i proteïnes, i per tant d'energia, a més del perill associat a substàncies no declarades a l'etiquetatge, com a hormones o substàncies dopants, quan s'adquireixen per canals com internet o fonts poc fiables". Un altre motiu per no fer-ho és que "mai un suplement, fins i tot els destinats a usos mèdics especials, pot equiparar-se a un aliment, amb la seva matriu natural, el paper a la cultura i gastronomia, o el valor sensorial inherent”, assenyala Palau.
En aquest sentit, des del Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes-Nutricionistes aclareixen que “l'ús de suplements està indicat quan no hi ha prou ingesta d'algun nutrient a la dieta, i aquest fet està diagnosticat per un professional sanitari i es pren sota la seva supervisió, o hi ha un problema d'absorció intestinal o s'incrementen els requerimentsAlguns exemples justificats des del punt de vista nutricional són els suplements destinats a les persones grans amb alt risc de desnutrició, altres que tinguin patologies que limitin la ingesta d'aliments com els problemes de deglució, pacients que estiguin travessant processos oncològics, pacients que hagin de passar molt de temps enllitats…
Un consum innecessari o en dosis més altes de les recomanades pot tenir efectes perjudicials per a la salut, especialment si es prenen de manera perllongada. Entre les conseqüències del consum inadequat d'aquest tipus de productes hi ha el desenvolupament de trastorns de conducta alimentària, trastorns funcionals digestius, alteració de la microbiota intestinal, augment d'intoleràncies alimentàries, pèrdues de pes ràpides i efecte io-io, etc. A més, alguns suplements, com els còctels d'antioxidants, s'han associat amb més risc de mortalitat3.
Serveixen aquests suplements per a la pèrdua de pes? "Els batuts o les barretes poden ser una solució per substituir totalment o parcialment la dieta, però només s'han de prendre sota prescripció d'un professional sanitari i en situacions de salut que ho justifiquin, per exemple, casos d'obesitat amb alt risc cardiovascular o metabòlic. En cas contrari pot ser un risc per a la salut i una despesa innecessària"”, afirma Manuel Moñino.
I recalca: “Sempre s'han de prendre sota la supervisió d'un professional sanitari, idealment el dietista-nutricionista, que a més d'avaluar el seu impacte en la salut, procuri l'autonomia a la persona en alimentació saludable perquè aprengui a menjar millor ia relacionar-se amb normalitat amb els aliments, ja que en cas contrari, si assoleix l'objectiu però torna a menjar com abans, sense haver canviat mai. per la recuperació del pes, sinó pel seu impacte negatiu en la salut i el cost econòmic de la suplementació”.
A més de la supervisió mèdica, els dietistes-nutricionistes insisteixen que s'han d'adquirir sempre en llocs de confiança, que tinguin la venda autoritzada, i tenir una precaució especial si es compren a través d'internet, fent-ho en pàgines web oficials i d'entitats reconegudes.
Pel que fa als aliments enriquits, una cosa que també trobem cada vegada amb més freqüència a les prestatgeries dels supermercats i que s'anuncia com a “més saludables” (per exemple, iogurt o llet enriquida en proteïnes, cereals per esmorzar amb vitamines i minerals, etc.), la realitat és que, és una despesa innecessària, ja que l'excés serveixen de res si el seu ús no té una justificació de salut, doncs en tot cas “han de ser part de l'abordatge nutricional de la situació de salut i integrar-se en un pla d'alimentació saludable adaptada a cada persona, així com modificacions en l'estil de vida”.
1Fortune Business Insights. Europe Dietary Supplements market size, share & industry analysis, by type (vitamins, minerals, enzymes, fatty acids, proteíns, and altres), from (tauletes, capsules, powder, and liquid), and regional forecast, 2019-2026. Disponible a: https://www.fortunebusinessinsights.com/industry-reports/europe-dietary-supplements-market-101918
2 Ús de suplements nutricionals i productes amb extractes de plantes en població espanyola: un estudi transversal. | Revista Espanyola de Nutrició Humana i Dietètica (renhyd.org)
3 Bjelakovic G, Nikolova D, Gluud LL, Simonetti RG, Gluud C. Antioxidant suplementaris per prevenir mortalitat als zdravotnických participants i pacients amb diferents dissenys. Cochrane Database of Systematic Reviews 2012, Issue 3. Art. No.: CD007176. DOI: 10.1002/14651858.CD007176.pub2.