València – 8 de novembre, 2015
Entrevista realitzada pel Consell General del Dietistes-Nutricionistes d'Espanya al president del CODNIB i responsable del Programa Científic del Congrés Internacional de Dietètica que tindrà lloc el proper setembre 2016 a Granada – Espanya
El #ICDGranada2016 està organitzat pel Consell General de Dietistes-Nutricionistes (CGDN), la Fundació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes (FEDN) i el International Confederation of Dietetic Associations (ICDA).
Aquesta setmana s'ha fet públic el programa preliminar del Congrés ICD Granada2016, que se celebra del 8 al 10 de setembre, una gran reunió de dietistes-nutricionistes que congregarà més de 200 ponents procedents de 23 països diferents. Aquesta importantíssima reunió de dietistes se celebra a Espanya amb un lema essencialment social i compromès “Going to sustainable eating”, “Cap a una alimentació sostenible”. Hem parlat amb Manuel Moñino, President del Programa del Comitè Científic de l'International Congress of Dietetics (ICD) i President del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Balears (CODNIB), perquè ens desgrani els aspectes més interessants del congrés. Moñino posa l'accent en la importància del dietista-nutricionista a l'hora de promoure patrons d'alimentació sostenible i en la necessitat de consumir aliments la producció dels quals és més respectuosa amb el medi ambient. A més, a l'entrevista fa un repàs a la situació del dietista espanyol al panorama mundial i la importància de la investigació al nostre país, entre altres temes d'interès.
Per què el lema d'aquest any: Going to sustainable eating – Cap a una alimentació sostenible?
L'alimentació i els sistemes de producció d'aliments són elements clau de la salut del nostre planeta, per això abordem la sostenibilitat com a eix transversal en tots els continguts i activitats del congrés. L'alimentació actual té un impacte negatiu al medi ambient, per això volem que ICD Granada 2016 sigui un punt d'inflexió en com hem d'actuar els dietistes en el pla del nostre paper de prescriptors d'aliments per moure la població cap a una alimentació més sostenible. A més, la sostenibilitat també es tracta des del punt de vista dels sistemes sanitaris, la formació dels dietistes o l'evidència científica.
Serà a més un congrés especialment sostenible…
Sí, volem fer de l'ICD Granada 2016 un congrés sense paper, on puguem fer partícips els congressistes al manteniment del medi ambient des de menjar aliments amb baix impacte mediambiental fins a l'ús de plataformes digitals per accedir a tots els continguts del congrés sense l'ús de paper.
Quin paper té el DN en el manteniment sostenible del planeta? En quins camps hi pot ajudar més?
Aquest és un dels temes que cregui més expectatives i que esperem quedi resolt pels més de 200 ponents procedents de 23 països de tot el món. Sens dubte són moltes les accions que el dietista pot desenvolupar al seu camp de competència i des de les diferents àrees de treball. Al consell dietètic és clau a l'hora de promoure patrons d'alimentació que siguin sostenibles per exemple dirigint el consum cap a aliments de proximitat ia una presència més gran d'aliments poc processats d'origen vegetal, en salut pública conscienciat a la població que tots podem fer alguna cosa pel nostre entorn, des de la manera de fer la compra d'aliments a un emmagatzematge eficient; als serveis d'alimentació és determinant que els residus siguin els mínims i que aquests es puguin redirigir d'una manera eficient facilitant-ne l'accés a grups necessitats. A la recerca i la formació el dietista pot treballar a formar dietistes amb una consciència clara del paper clau que pot desenvolupar fent una societat i un planeta més saludables.
Menjar sa és més respectuós amb el medi ambient?
Sens dubte. Els aliments d'origen vegetal generen molts menys gasos amb efecte d'hivernacle que els d'origen animal, a més d'un ús més baix de recursos hídrics. Una hectàrea de patates pot alimentar fins a 22 persones, mentre que aquesta mateixa terra dedicada a la producció de carn, només alimentària a una. Això ens dóna una idea de la menor eficiència de la producció de productes animals, sense que suposi que hi haguem de renunciar ni de bon tros, però sí reflexionar sobre la importància d'incloure més vegetals en la nostra alimentació diària com ara fruites i hortalisses, derivats poc processats dels cereals com el pa o la pasta, els fruits secs o els llegums. Al programa abordarem temes de gran interès sobre això com ara els patrons d'alimentació saludables entre els quals parlarem de la dieta mediterrània, el cost mediambiental de la producció d'aliments o el plantejament de guies alimentàries des de la perspectiva de la sostenibilitat.
Qui té més responsabilitat de la manca de sostenibilitat actual a l'alimentació: la indústria, l'Administració Pública o la població en general?
Totes tenen part de la culpa però també de la solució. La indústria en la millora dels seus processos i les polítiques de compra i producció de matèries primeres, les administracions pel seu paper regulador des de l'objectivitat i fugint del conflicte d'interessos que de vegades pot anar en contra del bé comú i el consumidor perquè al final és el que decideix què menjar, comprar o desaprofitar… Un abordatge holístic del problema de la producció de tots assegurar un planeta i una població saludables. En això el dietista hi tenen molt a aportar. El seu coneixement i experiència són claus en la indústria, en l'assessorament de polítiques de salut pública o en capacitar el consumidor per dirigir-nos cap a una alimentació sostenible.
Em pot posar algun exemple aberrant de com afecten negativament alguns sistemes de producció alimentària a la salut general de la població?
L'explotació extensiva de terres per a la producció de bestiar, sucre o oli de palmell són alguns exemples de com s'esgoten les terres productives amb un altíssim cost mediambiental en termes d'esgotament de recursos naturals i de producció de gasos d'efecte hivernacle, i que alhora generen matèries primeres que la indústria d'aliments utilitza en el desenvolupament de productes processats. El consum excessiu de carns i derivats així com aliments ensucrats i amb alt contingut en greixos saturats i trans, són responsables d'una gran part de la càrrega de malalties a nivell mundial.
Està previst parlar de deontologia professional a l'ICD. Quins són els principals perills que afecten la integritat del DN?
En efecte, és un dels eixos del congrés a través del qual abordarem com des de l'ètica professional i el codi de conducta i bones pràctiques es pot contribuir a una alimentació saludable i sostenible, per exemple evitant el conflicte d'interessos, la contribució a un desenvolupament sostenible de la professió o al plantejament i estudi d'estratègies de màrqueting d'aliments i begudes que protegeixin els més vulnerables. El perill és deixar-se portar per l'interès personal o professional deixant de banda l'interès comú. Però l'ètica té altres vessants en què el dietista i les organitzacions que els representen tenen molt a dir per exemple l'equitat en l'accés als serveis sanitaris. A Espanya els ciutadans, a diferència de la major part de països del nostre entorn, no poden accedir de forma gratuïta als serveis de dietètica i nutrició, podent fer-ho només una part de la població a través de serveis privats.
És un problema que afecta igual els DN espanyols que la resta del món?
Sens dubte, és així. Els codis de conducta i bones pràctiques són clau per al desenvolupament d'una professió sanitària com la nostra i això és aplicable a tot el món. Totes les associacions pertanyents a ICDA aborden aquest tema amb la major serietat i responsabilitat amb els socis i la societat. Al congrés tindrem l'ocasió de comprovar la feina de moltes en aquest camp.
Ens pot destacar la presència d'algun DN reconegut a nivell mundial?
Tenim rellevants ponents en les diferents àrees, però podem destacar Pedro Graça de Portugal, Joan Sabaté dels EUA, Suzan Tuinier de Països Baixos, Rekha Sharma de l'Índia, Jennie Macdiarmid del Regne Unit, Miquel Àngel Martínez d'Espanya, Sandra Capra d'Austràlia o Jayne Thirsk de Canadà entre molts altres i la seva experiència sostenibilitat des de diferents focus.
Com són les relacions entre DN a nivell mundial?
Granada serà i està sent una oportunitat inigualable per fer encara més estrets els llaços que ens uneixen en aquesta professió. A més de l'alta presència de ponents internacionals, la iniciativa de become a twin està sent una via per conèixer dietistes de tot el món. En un altre pla tant la FEDN com el CGDN són socis de ple dret d'organitzacions internacionals com l'ICDA, l'EFAD o l'AIBAN (aliança iberoamericana de nutricionistes) en què té un paper actiu i competent. Sense anar més lluny són els autors de les dues últimes campanyes d'ICDA sobre el Dia Mundial de l'Aigua o el Dia Mundial de l'Alimentació.
Ens pot destacar temes o ponències d'especial interès que es tractaran a l'ICD Granada?
El comitè del programa científic ha organitzat tots els continguts del congrés al voltant de 5 eixos principals: Impacte Mundial de la Pràctica Dietètica. El Dietista-Nutricionista és clau; Equitat i Ètica Professional a la Pràctica Professional del Dietista; Investigació, Desenvolupament i Innovació a la Dietètica; El poder dels dietistes-nutricionistes per marcar la diferència en la societat i el multiculturalisme d'una societat global. En tots ells, la sostenibilitat és el tema transversal i s'aborden temes com la pràctica dietètica basada en l'evidència, la sostenibilitat d'una formació de qualitat o dels sistemes sanitaris, les noves tecnologies per millorar l'adherència als tractaments dietètics o el paper de les associacions de dietistes a l'enfortiment de la professió a nivell mundial.
Com se situa la investigació dels DN espanyols respecte a la resta del món?
Tenim grans investigadors que estan posant el llistó molt alt fins i tot a nivell internacional. Confiem que a poc a poc siguin més els Dietistes-Nutricionistes doctors que a més de formar dietistes-nutricionistes a les nostres universitats, liderin línies de recerca que ens vaig situar en igualtat de condicions amb la resta de professionals sanitaris. D'altra banda cal destacar el gran nombre de dietistes-nutricionistes investigadors a l'Estudi PREDIMED que va ser un dels de major impacte científic a nivell mundial en els darrers anys i que no hauria estat possible sense la participació del nostre col·lectiu.
Quina importància té per als nostres DN que aquest any se celebri el Congrés Internacional de Dietistes a Espanya?
Des que vam presentar la nostra candidatura a Tòquio el 2008 fins que la nostra delegació va viatjar a Sydney per recollir la bandera d'ICDA que onejarà a Granada, hem somiat amb aquell dia. El nostre col·lectiu pot estar orgullós de poder organitzar aquest esdeveniment, que és nostre, dels dietistes de tot el món i on a més d'aprendre, formar-nos i gaudir, tindrem l'oportunitat de compartir les nostres experiències professionals perquè es dissemini per tothom què pot fer el dietista per la salut dels pobles i del planeta. Sens dubte és un esdeveniment al qual no es pot faltar, encara hi són a temps fins i tot de presentar treballs científics perquè s'ha ampliat el termini fins a l'1 de desembre.