La dieta dels “sobres” que s'aprimen la butxaca 600€ al mes

Veiem que acaba l'estiu, que ens hem passat amb els gelats, refrescos, alcohol i menjars poc saludables, i ens entren les presses per perdre el parell de quilos. A més és molt probable que ens trobem dins d'aquest gairebé 60% d'espanyols que tenen excés de pes i que tinguem associat algun factor de risc com hipertensió, diabetis o elevat el “colesterol dolent”, aleshores tindrem un problema afegit que donem manejar sense dilació.

Què podem fer? :

1. Posar-nos a les mans del nostre metge de capçalera i acudir a un dietista-nutricionista perquè ens ajudi a posar en pràctica la teràpia dietètica més adequada.
2. Seguir la dieta del moment: dissociada, Dukan, “del tub”, etc.
3. Deixar-nos seduir pel reclam “aprima sense esforços amb els nostres sobres de proteïnes”.
4. No fer res.

De les 4 opcions, sens dubte ho hem de seleccionar la primera, però atès que el Sistema Nacional de Salut del nostre país, únic a la Unió Europea que no té aquests professionals a l'Atenció Primària, ens veurem obligats a costejar-nos els serveis del dietista-nutricionista, intentar desxifrar la “dieta del calaix dret” que ens han donat al centre de salut. Això suposarà un desemborsament de diners, potser no gaire alt, però tal com estan les coses, mantenir els diners a la butxaca per a necessitats més urgents, és el dia a dia de gran part de la població.

Hasta que tenga la posibilidad de ser atendido por un dietista-nutricionista en su centro de salud tal y como sugiere la propia comisión de sanidad del Senado, puede encontrar al suyo en codnib.es.

El més econòmic és no fer res o seguir la dieta, totes dues opcions amb riscos importants per a la nostra salut. L'altra opció, molt probable per la confiança que transmeten els vostres anuncis, i molt més cara (uns 500-600 euros mensuals entre preparats alimentaris, suplements vitamínics i consultes mèdiques) és la “dieta dels sobres que acaben aprimant-se la nostra butxaca”, també anomenades “dietes proteïnades”.

Una publicació recent a la revista de Formació mèdica continuada en atenció primària (FMC) recull alguns exemples de per què no hem de creure tot el que ens diuen sobre les “famoses dietes proteïnades”. El Grup de Revisió, Estudi i Posicionament de l'Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes indica que “Las dietas o métodos para adelgazar que cuentan con el reclamo de la palabra “proteína” pueden inducir a error al paciente con exceso de peso” además subraya que “No hay evidencias que señalen que la proteína tiene efectos positivos a medio largo plazo en el control de peso”. En este artículo de ponen como ejemplo el método Dukan y la dieta Pronokal.

La primera (Dukan) està assenyalada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat que considera que aquest mètode és ineficaç, fraudulent, il·legal i arriscat. I la segona i altres del mateix tipus DietFlash, ha recibido numerosas  quejas y posiciones en contra entre las que destaca la realizada por el Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes de la Comunitat Valenciana, que señala “no sirve para adelgazar porque el exceso de proteínas hace que perdamos glucógeno hepático, proteínas, agua y poca grasa, entendiendo por adelgazar la pérdida de peso a base de la grasa corporal que nos sobre para restablecer valores normales”.

La creença popular que la proteïna és saciant i conserva la massa magra en la pèrdua de pes no se sosté en evidències sòlides. Aquesta creença és molt comuna entre molts professionals sanitaris, que motivats per les exposicions comercials a les quals assisteixen, veuen un “mètode efectiu” per a un problema, el de l'obesitat, no fàcil de tractar. Podeu servir-nos d'exemple un dels anuncis de la revista d'informació sanitària  Salut i Força, titulado “Dieta Proteinada – Una forma de perder peso, bajo control médico, para siempre. A nadie se le escapa que parece demasiado bueno para ser cierto. En un altre article de la mateixa revista s'indica que en pacients amb Diabetis “Les dietes proteïnades presenten uns resultats positius, que fins i tot tripliquen els d'una dieta hipocalòrica, pel que fa a la normalització de les xifres de sucre en sang i la pèrdua de pes del pacient”, però un recent article a la revista avenços en diabetologia titulado “Dieta proteinada en la diabetes de tipo 2. No” concluye “en el momento actual y con las evidencias de las que disponemos, no podemos aconsejar el uso de la dieta proteinada en el tratamiento de la obesidad y de la DM2.”  Aquesta posició concorda amb el darrer Consens FESNAD-SEEDO: recomanacions nutricionals basades en l'evidència per a la prevenció i el tractament del sobrepès i l'obesitat en adults, que al referirse a las proteínas hecho resalta que “Las evidencias referidas al consumo de proteína total y su efecto en la variación de peso o prevención de exceso de peso en adultos son insuficientes para establecer ninguna recomendación”. Respecto de las dietas comerciales de muy bajo contenido calórico señala que podrían justificarse solo en  “preoperatorio de la cirugía bariátrica en pacientes con esteatosis hepática y aumento del riesgo quirúrgico (…)”.

Fins que el sistema públic de salut no incorpori als seus equips d'atenció i prevenció de l'obesitat i el sobrepès als dietistes-nutricionistes, els ciutadans es veuran abocats a recórrer irremeiablement a mètodes miraculosos que posen la seva salut en risc i entredit eficàcia del nostre sistema nacional de salut.