El pla dietètic sense personalitzar, està abocat al fracàs ja que l'adherència a aquesta dieta serà mínima o nul·la… el paper tot ho suporta, fins i tot allò que està bé! De què serveix una dieta ben planificada, si no shan tingut en compte les característiques individuals de la persona per a la qual va dirigida?
DE RES.
L'èxit d'un pla dietètic és a l'adherència. Si el nostre sistema sanitari públic no inclou els professionals IDONIS per a l'abordatge de problemes alimentaris-nutricionals, aquesta situació continuarà així per molts anys més. Amb menys d'un centenar de dietistes-nutricionistes al Sistema de Salut de Balears, n'hi hauria prou perquè el curt i mitjà termini es donés solució als problemes més urgents.
Intervenció del president de CODNIB a IB3 TV.
Per internet podem trobar pàgines serioses, amb informació rigorosa i amb arguments sòlids que suporten el plantejament. Poden ser equilibrades, controlar els paràmetres nutricionals bàsics duna malaltia o situació fisiològica determinada. En definitiva poden estar desenvolupades per dietistes-nutricionistes o altres professionals que es prenen seriosament la seva professió obviat el conflicte d'interessos, de vegades amb més o menys encert. La xarxa té una potencialitat immensa per interactuar amb les persones, i sens dubte, la salut és un aspecte que ens interessa a tothom. Si un de cada dos adults a Espanya presenta un pes superior al recomanable i un de cada tres nens té sobrepès o obesitat, no és estrany que cercar a la xarxa una dieta per perdre pes, sigui una pràctica habitual.
Segons l'Associació Internacional per a l'Estudi de l'Obesitat, a l'Europa dels 27, més de 211 milions d'adults tenien excés de pes l'any 2008. 1 milió de morts cada any. Si això fos poc, l'obesitat suposa més d'un 6% del cost sanitari als estats europeus.
Als dietistes-nutricionista, i vull pensar que també al respecte de professionals sanitaris, ens sorprèn la proliferació de dietes màgiques, solucions fantàstiques per “perdre aquests quilos de més”, o les prodigioses pocions que tenyides d'halos miraculosos prometen el “ja ningú es creu”, alguns professionals bikini” a costa dels ciutadans que demanen ajuda per perdre pes: 2.100 milions d'euros es gasten a Espanya en aquestes “solucions meravelloses” per tractar el sobrepès i l'obesitat.
Aleshores… per què no s'atén aquesta necessitat en el nostre Sistema Sanitari Públic? No és una casualitat que la població busqui solucions a fora, perquè a dins no troba el que necessita.
Quina diferència hi ha entre una dieta baixada d'una pàgina web “seria” i la que donen a un pacient al centre de salut? Evidentment, la diferència és clara: hi ha un professional sanitari pel mig. Però què fa aquest professional?, allò bàsic: seleccionar la indicació dietoterapèutica per a la patologia concreta, per exemple l'obesitat (només faltava…) JA EST-À, AIXÒ ÉS TOT. Què hi ha de la valoració de l'estat nutricional complet, de la individualització de les recomanacions, dels hàbits del pacient, dels horaris de menjar, de les preferències alimentàries, etc.? en definitiva, què hi ha de les eines i habilitats per assegurar l'adherència a la dieta que se li planteja? El que sol passar en aquests casos és el mateix que la dieta ben planificada que passa d'unes mans a unes altres: acaba no servint per a res… ni per a ningú.