El Consell de Dietistes-Nutricionistes d'Espanya denuncia que el dietista-nutricionista només és a l'abast d'un sector privilegiat de la societat a través de la sanitat privada.
El Consell General de Dietistes-Nutricionistes d'Espanya, amb el suport del Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes de les Illes Balears CODNIB, ha recollit prop de 6.000 signatures la darrera setmana, sol·licitant a la Ministra de Sanitat que inclogui el dietista-nutricionista a Atenció Primària.
Segons aquest organisme, l'absència de dietistes-nutricionistes dificulta la prevenció i encareix el tractament de les malalties més prevalents avui dia: diabetis, insuficiència renal, malalties cardiovasculars, càncer, hipertensió, hipercolesterolèmia, síndrome metabòlica, etc. A més, sobrecàrrega de treball i excedeix la qualificació i les competències daltres professions sanitàries.
A Espanya, a diferència de la resta d'Europa, el dietista-nutricionista està disponible, la majoria d'ocasions, només en consulta privada, a la qual només pot accedir un sector privilegiat de la societat. Tot i això, són precisament els grups amb menys ingressos els més proclius a tenir uns hàbits alimentaris inadequats i els que més despesa sanitària provoquen.
Les dades disponibles indiquen que la tasca d'aquest professional beneficia la salut individual i col·lectiva, exerceix un paper clau en la promoció, prevenció, tractament i rehabilitació de les malalties cròniques més prevalents, evita l'intrusisme i la multiplicació d'aficionats i organitzacions o individus amb plantejaments para-científics o acientífics, abarateix la despesa sanitària i de la ciutat sanitària. D'altra banda, el perfil alimentari a Espanya evidencia un desequilibri en nutrients, fet que atorga pes a la necessitat d'una presència més gran de dietistes-nutricionistes en Atenció Primària.
Un estudi dut a terme amb 250 metges d'assistència primària va detectar que al voltant del 42% dels seus pacients requereix intervenció dieteticonutricional, però que la majoria de metges no es considerava capaç d'abordar el seguiment dietètic per manca de formació i temps de dedicació.
Així mateix, refiar-se de les opinions d'un “expert en nutrició” en funció de les seves qualitats com a comunicador o per ser un personatge famós és freqüent i comprensible, però no caldria oblidar el temps que aquesta persona ha dedicat a l'estudi de la nutrició. Així, només cal llegir un llibre per ser expert en nutrició? Un curs per correspondència? N'hi ha prou amb la pròpia experiència?
És per això que cal partir de la base que la nutrició és una ciència i que cal estudiar-la i equiparar-se a la resta d'Europa per no continuar sent un dels països europeus amb més prevalença d'obesitat i sobrepès, infantil i en adults.
Tenint en compte que la majoria de les malalties cròniques es poden prevenir o tractar mitjançant un assenyat abordatge dietètic, i que el col·lectiu de dietistes-nutricionsites és el més específicament qualificat per realitzar aquest abordatge, resulta de vital importància plantejar-se per què no es prenen mesures per integrar-los al sistema d'Atenció Primària de Salut.
Respecte a l'estalvi sanitari que suposaria, atès que no existeix la figura del dietista-nutricionista a l'Administració Pública Sanitària, no hi ha cap estudi espanyol sobre la relació cost-efectivitat i cost-benefici de la introducció del dietista a la política de salut espanyola. No obstant això, l'Associació Americana de Dietètica va afirmar ja el 2002 que la nutrició és un dels tractaments amb millor relació cost-efectivitat, i que una estratègia que condueixi la població a fer seleccions alimentàries correctes, estalvia milers de milions de dòlars en costos directes i indirectes
Als Estats Units, per exemple, els sistemes d'aprimament "màgics" generen una despesa d'uns 33.000 milions de dòlars anuals. A Espanya, s'estima que, tan sols en “productes miracle” (ineficaços) per aprimar-se, es gasten anualment uns 2.050 milions d'euros.
Definició de dietista-nutricionsita:
La llei 44/2003, de 21 de novembre, d'ordenació de les professions sanitàries, en el Títol I “De l'exercici de les professions sanitàries”, Article 7 “Diplomats sanitaris”, punt g, defineix els dietistes-nutricionistes com els “diplomats universitaris en nutrició humana de dietètica que desenvolupa la les necessitats fisiològiques i, si escau, patològiques, i d'acord amb els principis de prevenció i salut pública”.