-
El Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes-Nutricionistes i l'Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica presenten un Manifest per la Visibilitat de la Inseguretat Alimentària a Espanya, ratificat per Acció contra la Fam i el grup de recerca de la Universitat Ramon Llull Global Research on Wellbeing (GRoW)
-
El IV Fòrum d'Alimentació Responsable va posar el focus en la situació actual d'inseguretat alimentària que afecta cada cop més llars espanyoles, especialment famílies monoparentals, nombroses i gent gran.
-
Manuel Moñino, president del CGCODN: “No podem permetre que hi hagi famílies sense accés econòmic a una cistella bàsica d'aliments saludable i sostenible”.
08 octubre 2024 – El IV Fòrum d'Alimentació Responsable, celebrat a Barcelona el cap de setmana passat en el marc de NutriExpo, va servir per presentar el Manifest per la Visibilitat de la Inseguretat Alimentària a Espanya, impulsat per el Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes-Nutricionistes (CGCODN) i la Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica, i que compta amb la col·laboració de Acció contra la Fam i del institut de recerca Global Research on Wellbeing (GroW).
El Manifest exposa aquest problema que afecta cada cop més llars al nostre país. Les dades indiquen que 6,7 milions de persones a Espanya (el 13,3% de la població) no tenen accés físic, social i econòmic permanent a aliments segurs, nutritius i en quantitat suficient per satisfer els seus requeriments nutricionals i preferències alimentàries per a una vida activa i saludable1. Els més afectats són els llars monoparentals, famílies nombroses i la gent gran. Preocupa especialment la infància, on les situacions de malnutrició a les famílies amb menys recursos duplica la de les llars de majors rendes.
“El dret a lalimentació és bàsic i fonamental. No ens podem permetre com a societat que hi hagi famílies sense accés econòmic a una cistella bàsica d'aliments saludable i sostenible.”, afirma Manuel Moñino, president del CGCODN. I afegeix: “La pobresa alimentària augmenta el risc de malalties cròniques a nivell físic i psíquic, fet que suposa un elevadíssim cost econòmic i, sobretot, una pèrdua irreparable en el benestar i qualitat de vida de la ciutadania”.
Les causes principals de l'augment de la inseguretat alimentària, tal com va explicar Antonio Vargas, responsable del departament de Salut i Nutrició a Acció contra la Fam, durant la celebració del Fòrum radiquen en “la precarietat laboral i la pobresa; en el cas d'Espanya, milloren les xifres d'ocupació però empitjoren les de pobresa, cosa que indica que tenir feina no és garantia de seguretat alimentària". I afegeix: "La inseguretat alimentària genera mecanismes d'adaptació: baix consum d'aliments frescos, menor quantitat ingerida, menys nombre de plats i menjars al dia i, per contra, més aliments processats i refinats, de calories amb baix valor nutricional i més sedentarisme“.
En el transcurs del fòrum, es van fer públics també els resultats de l'enquesta sobre “Coneixements i competències del dietista-nutricionista en Inseguretat Alimentària”, promoguda pel Consell General de Dietistes-Nutricionistes i el Grup de Recerca Global Research on Wellbeing (GRoW), Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna, Universitat Ramon Llull.
Elena Carrillo, directora de l'Institut GRoW, va exposar que les situacions d'inseguretat alimentària són greus i freqüents: “Greus perquè generen deficiències nutricionals, malalties físiques, psíquiques, emocions negatives, vergonya i hàbits tòxics. Freqüents perquè afecten un 13,3% dels espanyols, un 9,5% d'europeus i un terç de la humanitatCarrillo va ressaltar així mateix el paper clau del dietista-nutricionista i la necessitat de formar el col·lectiu per a “actuar segons el rol “Ask, Act, Advocate, és a dir, Preguntar (recollir dades i informació), Actuar (derivar) i Advocar pel dret a l'alimentació”.
Per la seva banda, el president de la Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica, Giuseppe Russolillo, va recalcar “el paper fonamental d'una alimentació adequada per a la salut i el benestar de tota la població, i el dret de tothom a accedir als aliments necessaris per aconseguir-la”.
Davant d'aquesta situació, el CGCODN i l'Acadèmia fan una crida a la conscienciació i l'acció per part de tots els agents implicats per millorar la detecció i monitorització de la inseguretat alimentària i la malnutrició a les llars espanyoles, així com per garantir mesures de protecció social que garanteixin la seguretat alimentària de les persones en situació de risc.
Les entitats promotores i col·laboradores d'aquest Manifest van convidar institucions, entitats i organitzacions públiques i privades a sumar-s'hi per comprometre's amb la promoció de la visibilitat de la pobresa alimentària a Espanya. L'objectiu és aconseguir el nombre més gran d'adhesions per conscienciar, sensibilitzar i capacitar en la identificació de la població en situació de risc per garantir la seguretat alimentària de tothom, facilitant l'accés a una cistella bàsica d'aliments saludable, sostenible i assequible.
1 Estudi sobre la inseguretat alimentària a les llars espanyoles realitzat per la Universitat de Barcelona i la Fundació Nina Carasso