NOTA DE PREMSA

Dietistes-Nutricionistes alerten dels interessos que amaga la desinformació en nutrició i exigeixen més ètica i pensament crític

• El Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes-Nutricionistes, amb la col·laboració de l'Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica i Àgora Nutrició, va celebrar el webinar “Alimenta ConCiencia”, amb la participació de destacats influencers del món de la nutrició.
• Els professionals van reclamar una comunicació més ètica, transparent i basada en l'evidència científica, així com una cooperació professional més gran per recuperar la confiança social.

02 desembre 2025 – Amb motiu del Dia del Dietista-Nutricionista, el Consell General de Col·legis Oficials de Dietistes-Nutricionistes (CGCODN) va celebrar, al costat de la Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica i amb la col·laboració de Àgora Nutrició, un webinar que va reunir reconeguts divulgadors i especialistes en comunicació científica. La sessió, integrada a la campanya #AlimentaConCiència, va abordar des de diferents angles l'impacte de la desinformació nutricional a la població i els reptes que afronten els professionals per contrarestar-la. Aquest webinar forma part de la campanya amb el mateix nom, que té com a objectiu ajudar la ciutadania a identificar informació fiable, denunciar l'intrusisme i reforçar el paper del dietista-nutricionista com a professional de referència.

La trobada va comptar amb Beatriz Robles, dietista-nutricionista i tecnòloga d'aliments; Xusa Sanz, dietista-nutricionista, infermera, especialitzada en salut de la dona; Juan Revenga, biòleg i dietista-nutricionista; Miguel Ángel Lurueña, tecnòleg d'aliments; i Juan García La Roche, fundador de la plataforma de verificació de continguts Àgora Nutrició.

L'arrel de la desinformació: interessos, emocions i vulnerabilitat social

I és que, malgrat comptar amb més accés a informació que mai, recents estudis com el publicat a The Lancet alerten sobre l'augment en el consum d'ultraprocessats, ens indiquen que “mengem pitjor que mai”. Els ponents van coincidir que els bulls sobre alimentació no sorgeixen de manera innocent. Beatriz Robles va recordar que “la desinformació sempre té un interès al darrere”, i que aquests missatges solen dissenyar-se per generar una reacció emocional intensa: si un contingut provoca por, indignació o eufòria, “és una xarxa flag que ens ha de fer sospitar”.

A més, es va assenyalar que determinats col·lectius són especialment susceptibles a aquests enganys. Xusa Sanz va destacar durant la trobada que “on hi ha una insatisfacció, hi ha un nínxol de mercat, i per aquest motiu les dones resulten més vulnerables a la desinformació”. L'explotació comercial d'inquietuds estètiques o de salut, unida a l'abús del llenguatge científic —prou un estudi en rates per proclamar que hi ha evidència— contribueix a generar missatges que semblen rigorosos, però no ho són

Ètica i responsabilitat en la comunicació sanitària

Una altra de les temàtiques centrals va ser la xacra de l'intrusisme i l'ètica professional a les xarxes socials. Durant el webinar, Miguel Ángel Lurueña, va recordar que “és il·legal que un professional sanitari utilitzi la seva autoritat per generar por sobre un producte o crear una suposada urgència que desemboca a la venda de suplements o programes propis”. A més, va reivindicar que l'ètica no es legisla: la responsabilitat del professional ha d'anar més enllà de complir normes, integrant un compromís real amb la veracitat i l'interès del pacient o consumidor.

Els participants van fer una reflexió profunda sobre els models actuals de divulgació i sobre la necessitat de reconèixer la comunicació científica com una sortida professional més dins de la dietètica i la nutrició.

Xarxa flags i criteris per identificar informació fiable

Durant la sessió, també es van oferir claus pràctiques per ajudar la ciutadania a distingir continguts rigorosos de missatges enganyosos. Entre els principals signes d'alerta es van esmentar les promeses excessivament atractives: “si alguna cosa és massa bonica, segurament no és certa”, les propietats “miraculoses” que s'atribueixen a alguns suplements o la restricció extrema d'aliments o grups de nutrients.

Un altre dels comportaments que ens han de fer sospitar és el de qualsevol contingut que tingui per objectiu generar culpa: “Si et fa sentir malament, desconfia”, va dir Lurueña.

Els ponents van coincidir que és recomanable que els ciutadans revisin periòdicament qui segueixen, eliminant comptes que fomentin inseguretat, confusió o desinformació.

El repte: alfabetització alimentària, pensament crític i reconstrucció de la confiança

Una de les conclusions centrals del webinar va ser que combatre la desinformació no pot recaure únicament en la correcció de bitlles. Tal com va destacar Juan Revenga, “muntar un bitllet no costa res i desmuntar-lo costa molt”; per això, la prioritat ha de ser enfortir el pensament crític de la població, cosa que només s'aconsegueix amb una bona educació alimentària des d'edats primerenques. Com es va emfatitzar durant la sessió, “una part de la responsabilitat recau en el consumidor, que ha d'aprendre a no deixar-se enganyar”.

A això s'hi afegeix la necessitat de recuperar la confiança del públic. Juan García La Roche va subratllar que no n'hi ha prou que un divulgador digui la veritat: si l'audiència no confia en qui la comunica, el missatge perd impacte. Tot i això, quan "la mateixa veritat l'afirmen 100 professionals, es genera un efecte de reforç que contribueix a frenar l'expansió dels bulls. Aquesta idea enllaça amb la crida a promoure una cooperació més gran entre professionals sanitaris i científics".

“Encara que la batalla sembla perduda, cal lluitar-la”

Tot i la magnitud del repte, el matx va finalitzar amb un missatge d'esperança. I és que, encara que la desinformació és un fenomen difícil de frenar, també hi ha eines per avançar: educació crítica, col·laboració professional, ètica comunicativa i missatges senzills que connectin amb la vida real.

En aquest sentit, Revenga va donar un consell pràctic a l'hora de guiar-nos a l'alimentació: “Cuina el que menges”. Una invitació a tornar a allò essencial com a antídot davant la saturació de missatges contradictoris.