Feia mesos que esperàvem notícies sobre el desenvolupament de la famosa Llei Òmnibus, i tal com estava previst, ha convulsionat el món professional per tots els fronts.
En este anteproyecto de Ley filtrado desde el Ministerio de Economía, posiblemente de modo intencionado, se regulan entre otros aspectos la obligatoriedad de colegiación y las reservas de actividad de algunas profesiones, pero centraremos este artículo en lo que nos afecta como dietistas-nutricionistas. En el borrador la profesión de dietista-nutricionista, así como la de terapeutas ocupacionales y podólogos, no se incluyen entre las profesiones sanitarias con colegiación obligatoria. Actualmente en 5 (Navarra, Baleares, Aragón, Castilla la Mancha y Comunidad Valenciana) de las 6 Comunidades Autónomas que ordenan la profesión de dietista-nutricionista a través de los respectivos Colegios Profesionales, es obligatoria la colegiación.
A la reunió de la Comissió Gestora del Consell General de Dietistes-Nutricionistes d'Espanya celebrada a València el dia 19 de gener es va acordar respondre als Ministeris d'Economia, Vicepresidència i Justícia amb arguments sòlids per defensar l'obligatorietat de col·legiació per exercir de dietista-nutricionista a Espanya. Entre altres puntals, la nostra posició se sustenta en l'interès públic de la professió, la seva provada evidència científica sobre la seguretat i l'eficàcia clínica, les més de 20 universitats espanyoles que imparteixen el títol i, especialment per la desigualtat de tracte atorgada a les diferents professions sanitàries, quan totes elles estan regulades per la mateixa Llei (LOPS 2 transitòria quarta de la Llei 25/2009, de 22 de desembre, per a la consideració de l'obligatorietat de col·legiació: tenir un impacte directe sobre la salut, el benestar i la seguretat de les persones.
El ejercicio profesional del dietista-nutricionista se incardina en nuestra sociedad, a través de un contacto directo con las personas y grupos, y forma parte del tejido fundamental de los sistemas de salud. El interés público de la profesión hace que el ordenamiento y control ejercido por los colegios profesionales, se justifique plenamente en el servicio a los ciudadanos y en la defensa de sus derechos fundamentales a recibir la atención sanitaria más adecuada a través del profesional más idóneo, velando por la calidad de los servicios prestado y facilitando la formación continuada de sus profesionales, colaborando con las administraciones por el interés público y protegiendo a la población de las acciones profesionales sin la capacitación adecuada y de “terapias” fraudulentas y potencialmente peligrosas para la salud.
L'avantprojecte ha servit com a baròmetre per mesurar el nivell de convergència dels col·lectius professionals, amb l'alliberament de serveis que està desenvolupant el govern, segons sembla a petició de Brussel·les, encara que no sembla estar clar d'on ve aquest afany peremptori per modificar les “regles del joc professional”. És possible que l'arrelament social d'alguns col·lectius hagi desembocat en algun excés que no agradi al Ministeri d'Economia, però és de justícia reconèixer que les organitzacions professionals no han cedit en l'afany de la defensa, l'ordenament i la regulació de les professions i en la protecció a la ciutadania, en concret les sanitàries, perquè encara que els economistes liberals creen el contrari, no tot s'hi val en salut.