Feia mesos que esperàvem notícies sobre el desenvolupament de la famosa Llei Òmnibus, i tal com estava previst, ha convulsionat el món professional per tots els fronts.
En aquest avantprojecte de llei filtrat des del Ministeri d'Economia, possiblement de manera intencionada, es regulen entre altres aspectes l'obligatorietat de col·legiació i les reserves d'activitat d'algunes professions, però centrarem aquest article en allò que ens afecta com a dietistes-nutricionistes. A l'esborrany la professió de dietista-nutricionista, així com la de terapeutes ocupacionals i podòlegs, no s'inclouen entre les professions sanitàries amb col·legiació obligatòria. Actualment a 5 (Navarra, Balears, Aragó, Castella-la Manxa i Comunitat Valenciana) de les 6 Comunitats Autònomes que ordenen la professió de dietista-nutricionista a través dels respectius Col·legis Professionals, és obligatòria la col·legiació.
A la reunió de la Comissió Gestora del Consell General de Dietistes-Nutricionistes d'Espanya celebrada a València el dia 19 de gener es va acordar respondre als Ministeris d'Economia, Vicepresidència i Justícia amb arguments sòlids per defensar l'obligatorietat de col·legiació per exercir de dietista-nutricionista a Espanya. Entre altres puntals, la nostra posició se sustenta en l'interès públic de la professió, la seva provada evidència científica sobre la seguretat i l'eficàcia clínica, les més de 20 universitats espanyoles que imparteixen el títol i, especialment per la desigualtat de tracte atorgada a les diferents professions sanitàries, quan totes elles estan regulades per la mateixa Llei (LOPS 2 transitòria quarta de la Llei 25/2009, de 22 de desembre, per a la consideració de l'obligatorietat de col·legiació: tenir un impacte directe sobre la salut, el benestar i la seguretat de les persones.
L'exercici professional del dietista-nutricionista s'incardina a la nostra societat, a través d'un contacte directe amb les persones i els grups, i forma part del teixit fonamental dels sistemes de salut. L'interès públic de la professió fa que l'ordenament i el control exercit pels col·legis professionals, es justifiqui plenament en el servei als ciutadans i en la defensa dels seus drets fonamentals a rebre l'atenció sanitària més adequada a través del professional més idoni, vetllant per la qualitat dels serveis prestat i facilitant la formació continuada dels seus professionals, col·laborant amb les administracions per l'interès públic i protegint “teràpies” fraudulentes i potencialment perilloses per a la salut.
L'avantprojecte ha servit com a baròmetre per mesurar el nivell de convergència dels col·lectius professionals, amb l'alliberament de serveis que està desenvolupant el govern, segons sembla a petició de Brussel·les, encara que no sembla estar clar d'on ve aquest afany peremptori per modificar les “regles del joc professional”. És possible que l'arrelament social d'alguns col·lectius hagi desembocat en algun excés que no agradi al Ministeri d'Economia, però és de justícia reconèixer que les organitzacions professionals no han cedit en l'afany de la defensa, l'ordenament i la regulació de les professions i en la protecció a la ciutadania, en concret les sanitàries, perquè encara que els economistes liberals creen el contrari, no tot s'hi val en salut.