X

Alimentació en discapacitat

ALIMENTACIÓ A LA DISCAPACITAT

Per què és important seguir aquests consells?

Perquè us ajudaran a disminuir les complicacions de salut més habituals que presenten les persones amb algun grau de discapacitat, així com també per afavorir l'autonomia i millorar l'estat de salut i de qualitat de vida.

  • Seguiu una dieta tipus mediterrània abundant en fruites i verdures, llegums, fruita seca sense sal i derivats integrals dels cereals, com el pa, la pasta o l'arròs.
  • Modereu el consum de lactis (trieu preferentment baixos en greix), preferiu peixos i ous abans que carns, i quan les escolliu, seleccioneu les d'aus (pollastre, gall dindi, etc.), conill i magres de porc, abans que la de vedella, xai i parts greixoses del porc.
  • Utilitzeu oli d'oliva per cuinar i amanir, millor si és verge extra.
  • Eviteu consumir aliments ultraprocessats com embotits, embotits, salsitxes, aperitius salats, brioixeria, galetes, menjar ràpid, refrescos, etc. Llegiu les etiquetes, i escolliu els que tinguin menys greixos saturats, sal i sucres.
  • És recomanable fer entre 5 i 6 àpats al dia.
  • Assegureu una higiene adequada durant la preparació i ingesta d'aliments.
  • Elaboreu menús variats i adaptats a les necessitats i gustos de la persona.
  • Assegureu una ingesta d'aigua adequada en els menjars i oferiu-la freqüentment entre hores, així com amb aliments rics en aigua com fruites i hortalisses, infusions, sopes, vins, llet, gelatines sense sucre, etc.
  • Mantenir una higiene bucal adequada.
  • Sol·liciteu i seguiu els consells específics ia pautes a seguir, al vostre equip d'atenció primària, en cas de presentar,
    • Obesitat o excés de pes.
    • Pèrdua de pes de forma involuntària.
    • Estrenyiment
    • Dificultat en empassar sòlids o líquids.
  • Procureu que la persona col·labori tant com sigui possible a l'hora de dinar. Hi ha coberts adaptats, estovalles antilliscants, etc., que pot facilitar l'acte de menjar i beure. Si no podeu col·laborar en absolut, és important tenir en compte les recomanacions següents:
    • Col·loqueu-la asseguda i amb el cap lleugerament inclinat cap endavant.
    • Doneu-li els aliments, ensenyant-li el cobert i ofereixi-li petites quantitats amb coberts petits; assegureu-vos que heu empassat el menjar abans de donar-li una altra cullerada.
  • Abans i després dels àpats és convenient que la persona es mantingui incorporada uns 30 minuts.

Menú genèric

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

DISSABTE

DIUMENGE

Esmorzar

Lacti, cereals integrals com el pa integral, fruites, fruits secs…

Berenar

Fruita

Menjar

Verdures

Patates

Peix

Fruita

Aigua

Verdures

Llegums

Fruita

Aigua

Verdures

Cereals

Ou

Fruita

Aigua

Verdures

Llegums

Fruita

Aigua

Verdures

Cereals

Peix

Fruita

Aigua

Verdures

Patates

Carn

Fruita

Aigua

Verdures

Cereals

Carn

Fruita

Aigua

Berenar

Lacti, cereals integrals com el pa integral, fruites, fruits secs…

Sopar

Verdures

Cereals i

Carn

Fruita

Aigua

Verdures

Cereals

Ou

Fruita

Aigua

Verdures

Patates

Peix

Fruita

Aigua

Verdures

Cereals

Carn

Fruita

Aigua

Verdures

Patates

Ou

Fruita

Aigua

Verdures

Llegums

Fruita

Aigua

Verdures

Cereals

Peix

Fruita

Aigua

Ex. Dilluns

Esmorzar

Berenar

Menjar

Berenar

Sopar

Cafè amb llet desnatada

Una Pera

Pa integra

Oli d'oliva + tomàquet triturat.

Aigua

Plàtan

Cigrons amb espinacs.

Peix sense espines al forn amb carbassó a la planxa.

Iogurt desnatat

Pa integral

Aigua

Iogurt natural desnatat i Prunes dessecades

Aigua

Amanida de remolatxa.

Pit de pollastre a la planxa amb verdures revoltes amb ou.

Poma

Pa intergal

Aigua

Ajustar les textures i preparacions segons el cas

Mida racions (casolanes)

Recomanació dia/setmana

Elecció preferent

Limitar el consum

Evitar

Cereals i derivats i tubercles

1 plat en cuit

1 llesca pa bru o integral

1 patata mitjana

½ bol cereals integrals

4 racions/dia

Preferir varietats integrals: Arròs, pasta i sèmoles. Pa bru o integral. ,Quinoa, mill. Patates, moniato.

Cereals d'esmorzar amb sucre.

Pa blanc

Pa de motlle o envasat, Biscotes

Massa de pizza i pasta de full precuinades. Patates fregides de bossa

Lactis o alternatives vegetals

1 got de llet

2 iogurts

40g formatge

2 racions/dia

Desnatats o semidesnatats. Iogurt, llet i formatges frescos.

Begudes vegetals de cereals, llegums o fruita seca, enriquides en calci

Lactis sencers

Begudes vegetals amb sucre afegit. Iogurts amb nata o ensucrats, formatges curats o semi, batuts

Verdures

1 plat ple

Almenys 2 racions/dia

Totes les fresques, congelades o conserves

Cap

Cap

Fruites

1 peça mitjana

Almenys 3 racions/dia

Totes les fresques de temporada, Dessecades o congelades

En sucs

En almívar i nèctars

Llegums

1 plat cuit (60-90g cru)

Almenys 3 racions/setmana

Totes, tant fresques com seques i cuites: cigrons, llenties, mongetes, pèsols, faves.

Precuinades amb embotits.

Precuinades amb embotits.

Fruits secs i llavors

1 grapat (30g)

1 ració/dia almenys 3 vegades/setmana

Tots, millor si són crus, ametlles, nous, avellanes i llavors de gira-sol, etc.

Fregits o amb sal o sucre

Carns

1 filet mitjà (100-125g)

3-4 racions/setmana

Conill, pollastre, gall dindi i altres aus sense pell.

Porc magres eliminant tot el greix visible.

Carder i boví. Carns greixos de tota mena, embotits, frescos i curats, picades comercials,

Peix i marisc

1 filet mitjà (120-160g)

3-4 racions/setmana

Tots, frescos o congelats, blanc o blau. Conserves.

Cap

Cap

Ous

1-2 ou mitjà

3-4 racions/setmana

De gallina, guatlla, etc

Cap

Cap

Olis i greixos

1 cullerada sopera

4 racions/dia

Oli d'oliva verge extra

Altres olis vegetals,

Nata mantega, margarina, mantega

Sucres i dolços

Menys d'una setmana

Xocolata >70% cacau

Galetes, magdalenes, flams, pastissos, pastes

Begudes

1 got

4-5 racions/dia

Aigua

Refrescs i begudes alcohòliques.

  • Intenteu practicar exercici físic moderat i adaptat a les vostres possibilitats. Demaneu informació al vostre ajuntament sobre les instal·lacions esportives accessibles al vostre municipi.
  • Si podeu caminar sense dificultat, demaneu informació al vostre centre de salut sobre les rutes saludables, els grups de passeig o activitats dinamitzades (http://e-alvac.caib.es/es/rutas-rutas.html).
  • Demaneu consell als professionals del centre de salut perquè us recomanin el tipus d'exercicis que podeu practicar amb seguretat així com la freqüència diària o setmanal.
  • Comproveu periòdicament que compleix amb la recomanació de consum de fruites, verdures, peixos, fruita seca, oli d'oliva, etc., i que no consumeix habitualment brioixeria, refrescos, mantega, menjar ràpid i embotits, etc.
  • Revisar el correcte ús de coberts adaptats i productes facilitadors per menjar i beure.
  • Registreu la vostra activitat física diària i mostri el registre al vostre equip d'atenció primària.

(DESCARGAR) INFORMACIÓ PER A PROFESSIONALS

Justificació de la teràpia dieteticonutricional

La teràpia dieteticonutricional pot disminuir el risc de malnutrició i les complicacions de salut més habituals en les persones afectades de discapacitada intel·lectual o motora, així com millorar-ne l'estat de salut i qualitat de vida. Entre les situacions freqüents que necessiten abordatge dietètic hi ha el sobrepès i l'obesitat, el reflux gastroesofàgic, el restrenyiment, la disfàgia i la desnutrició.

Objectiu del consell dieteticonutricional bàsic dirigit al pacient

  • Reduir el risc de malnutrició.
  • Disminuir les complicacions de salut habituals en aquest col·lectiu.
  • Afavorir-ne l'autonomia i millorar-ne l'estat de salut i qualitat de vida.
  • Fomentar lactivitat física adaptada a les limitacions de la persona.
  • Orientar els cuidadors sobre alimentació saludable adaptat a les particularitats i necessitats del pacient.

Característiques de la dieta

  • Recomanacions basades en dieta mediterrània adaptada a les particularitats funcionals i de salut de la persona afectada quant al tipus daliments, la seva freqüència, textura, tècniques culinàries, així com a la via dalimentació oral o sonda.
  • La individualització és clau per assegurar que les modificacions de la dieta s'adaptin a les necessitats i les limitacions funcionals del pacient.
  • En cas de risc de malnutrició, adoptar el suport nutricional més adequat a cada cas (adaptació de la dieta, suplements orals, sondes d'alimentació) i valorar derivar l'especialista per diagnosticar-los i mesures a instaurar.
  • En problemes de la deglució consulteu full informatiu DISFÀGIA i valoreu derivar l'especialista per al seu diagnòstic i mesures a instaurar.
  • En sobrepès o obesitat, consulteu fulls informatius d'OBESITAT INFANTIL O ADULTS.
  • En restrenyiment consulteu full informatiu ESTRELLIMENT, si no es resol valorar derivar l'especialista per al seu diagnòstic i mesures a instaurar.

Temps estimat de tractament

  • Cal reavaluar el pacient periòdicament, ja que la detecció i actuació precoç de riscos nutricionals pot ajudar a prevenir o endarrerir complicacions en la salut, la capacitat funcional o la qualitat de vida.
  • De la mateixa manera és necessària la formació/reciclatge adequada de cuidadors en les modificacions dietètiques i d'alimentació.

Aspectes d'atenció especial

  • Valorar la capacitat dels cuidadors per entendre els consells sobre alimentació saludable i activitat física adaptada i aplicar-los correctament.
  • Avaluar la necessitat d'estris especials facilitadors de l'autoalimentació.
  • Necessitat de realitzar cribratge nutricional (per exemple el MUST o el MNA) i cribratge de disfàgia (com l'EAT-10) per detectar pacients en risc.

Criteris per a la derivació al dietista-nutricionista. Informació rellevant per a la interconsulta.

  • Avaluació dels hàbits dietètics i valoració nutricional.
  • Tractament per al sobrepès/obesitat
  • Tractament per a la disfàgia
  • Nivell de vida socioeconòmic.
  • Nivell dactivitat física

Referències bibliogràfiques

  • World Health Organization (WHO) (2014). WHO Global Disability Action Pla 2014-2021: Better Health for All People with Disability, Geneva: WHO.
  • Melville CA, Hamilton S, Hankey CR, Miller S, Boyle S. Prevalence i determinants d'obesity in adults with intel·lectual disabilities. Obes Rev. 2007 Apr 11;:1–8.
  • Liou T, Pi-Sunyer FX, Laferrere, B. Physical Disability and Obesity. Nutrition reviews 2005, 63: 321-331.
  • Bertoli, S, Battezzati A, Merati, G. Nutritional status and dietary patterns in disabled people. Nutrition, Metabolism & Cardiovascular Diseases (2006) 16, 100-112
  • Pett M, Clark L, Eldredge A, Cardell B, Jordan K, Chambless C, et al. Effecting Healthy Lifestyle Changes in Overweight and Obese Young Adults With Intellectual Disability. AMERICEN JOURNAL ON INTELLECTUAL AND DEVELOPMENTAL DISABILITIES. 2013 May 23;:1–20.
  • Brooker K, van Dooren K, Lennox N. Systematic Review of Interventions Aiming to Improve Involvement in Physical Activity Among Adults With Intellectual Disability. Journal of Physical Activity and Health. 2015 Apr 29;:1–11.
  • Discover Accessible Fitness. National Center on Health, Physical Activity and Disability (NCHPAD) and Beneficial Designs, Inc. 2014 https://www.nchpad.org/discoverfitness/index.html
  • Willems M, TIM Hilgenkamp, Havik E, Waninge A, Melville CA. Use of behaviour change techniques in lifestyle change interventions for people with intellectual disabilities: A systematic review. Research in Developmental Disabilities. Elsevier Ltd; 2016 Oct 26;:1–13.
  • Guies dorientació professional per a la valoració de la situació de dependència.http://www.dependencia.imserso.es/dependencia_01/documentacion/doc_int/gui_orient/gv/index.htm
Administrator:
Related Post