X

Alimentacion infantil – 0-3 años

INFORMACIÓN PARA FAMILIAS RECOMENDACIONES DIETÉTICAS EN EL NIÑO SANO (0 – 36 MESES)

Per què és important seguir aquests consells?

Perquè l'aprenentatge dels hàbits alimentaris saludables, que romandran a l'edat adulta, comença en els primers anys de vida.

De 0 a 6 mesos: lactància exclusiva

  • La llet materna exclusiva és el millor aliment per als 6 primers mesos de vida.
  • Si no és possible la lactància materna utilitzar llets d'inici o tipus 1 de 0 a 4-6 mesos i llets de continuació o tipus 2 a partir del 6è mes.
  • Oferir lactància o llet adaptada a demanda quan el nadó tingui gana i fins que no en vulgui més.
  • Si preneu llet a demanda, no necessiteu beure aigua. Oferir aigua a partir del 6è mes.

De 6 mesos en endavant

  • La llet ha de ser el principal aliment, però se n'han d'incorporar de nous.
  • Es recomana la lactància materna a demanda fins als 2 anys o més.
  • Si el nadó pren llet de fórmula oferir uns 280-500ml/dia, respectant la sensació de gana i sacietat.
  • Evitar els sucs i altres begudes ensucrades.
  • Adaptar la textura dels aliments a l'interès del nadó i el ritme de dentició, per exemple aixafar en lloc de triturar i oferir aliments tallats a trossets.
  • Als 12 mesos, han de beure principalment d'una tassa o tassa d'entrenament en lloc de biberó. Als 24 mesos, el nadó ha de menjar tot sol.
  • No afegiu-hi sucre, mel ni edulcorants.
  • Evitar la sal fins als 12 mesos. A partir d'aquesta edat, reduir la sal dels plats i fer servir sal iodada.
  • Utilitzeu oli d'oliva, verge extra si és possible, per cuinar i amanir.

Recomanacions en el moment del dinar:

  • Crear entorns relaxats i còmodes durant el menjar, evitant distraccions com la televisió, telèfons o tauletes.
  • Tenir paciència i una actitud receptiva i tolerant davant del rebuig de nous aliments, ja que són situacions sovint transitòries.
  • Respectar els senyals de gana i sacietat, ja que el nadó pren el que necessita a cada moment. No forçar a menjar, ni sobreestimar allò que el nadó necessita.
  • Es recomana que els nens comparteixin els àpats amb la família i prenguin els mateixos aliments i preparacions, amb adaptacions quan calgui.

Per què és important seguir aquests consells?

  • Els nens són un grup molt sensible, ja que el seu sistema immunitari és immadur i menys eficaç per combatre infeccions o intoxicacions causades per aliments.

Consells generals d'higiene:

 Compra segura d'aliments

  • Compri els aliments només en establiments autoritzats i en allò que pugui constatar les mesures d'higiene.
  • Comprar els aliments congelats al final i fer servir bosses isotèrmiques.

 Abans de començar a preparar aliments:

  • Emmagatzemeu els aliments tapats i separats segons la seva naturalesa.
  • Col · loqueu els aliments cuinats a la part de dalt de la nevera i els crus a baix.
  • Mantingueu l'ordre en nevera i en rebost, i vigileu les dates de caducitat.
  • No use los mismos utensilios (cuchillos, tablas,…) para alimentos crudos y cocinados.
  • Renteu-vos les mans i mantingueu també nets utensilis i superfícies.
  • Assegureu-vos que els nens també es renten les mans abans de menjar.

 Preparació d'aliments:

  • Comproveu que els aliments estan ben conservats i sense caducar.
  • Descongeleu els aliments a la nevera, mai a temperatura ambient. No torneu a congelar un aliment descongelat.
  • Assegureu que durant el cuinat, els aliments arriben als 65ºC. Han de bullir i canviar de color a l'interior.
  • No reescalfeu més d'una vegada el mateix aliment.
  • Consumiu els aliments una vegada cuinats o refredeu-los el més ràpid possible per refrigerar-los.
  • Els aliments que es consumeixen en cru com amanides o fruites sense pelar, s'han de desinfectar (1 culleradeta de lleixiu apta per desinfectar aigua, en 5 L d'aigua, mantenir uns minuts i esbandir amb aigua corrent).

 En acabar la preparació d'aliments:

  • Per conservar els aliments eviteu la contaminació creuada amb altres cuinats o crus guardant-los en recipients adequats.

Consideracions especials per minimitzar riscos presents en aliments:

Carn de caça abatuda amb munició i presència de plom:

  • No es recomana en menors de 6 anys.

 Mariscs i presència de cadmi:

  • En menors de 3 anys evitar el consum de caps de cabra, cranc, bou de mar, gambes, llagostins, escamarlans, etc.

 Peixos blaus de grans dimensions i presència de mercuri:

  • Evitar en menors de 3 anys el consum de peix espasa, tintorera, tonyina i lluç de riu.
  • Entre els 3 i 12 anys, limitar el consum a 50 g/setmana o 100 g/2 setmanes.

Aquesta restricció no afecta peixos blaus més petits com sardines, seitons, sorells, salmó, verat, etc.

Bledes i espinacs i presència de nitrats:

  • Els nens menors de 12 mesos no han de menjar aquestes verdures.
  • A partir de l'any, no s'han de consumir més d'una ració al dia.
  • Evitar els nens que presenten infeccions gastrointestinals.
  • Un cop cuinades, refredar el més aviat possible i guardar-se al frigorífic si es consumiran el mateix dia o en cas contrari, congelar.

Begudes vegetals i presència d'arsènic:

  • El consum de beguda d'arròs està desaconsellat per a nadons i nens petits.

 Mel i infusions vegetals i riscos microbiològics (C.Botulinum):

  • No es recomana que els nens menors de 1 any consumeixin mel.

 Lactis crus i riscos microbiològics (E.Coli):

  • Evitar el consum de llet crua o derivats. Comproveu a l'etiqueta dels formatges que estan elaborats amb llet pasteuritzada.

 Sucs i riscos microbiològics (E.Coli):

  • Evitar sucs sense pasteuritzar, tret que s'hagi preparat al moment, a partir de fruita prèviament rentada.

 Preparacions amb ou cru i riscos microbiològics (Salmonella):

  • No és recomanable en menys de 3 anys. Les preparacions amb ous han d'estar totalment quallades i no ha de prendre aliments que continguin ou cru com salses i maioneses casolanes, mousses, merengues, etc.

 Per saber-ne més:

Per què és important seguir aquests consells?

  • Perquè lajudarà a preparar el biberó amb seguretat i evitar intoxicacions al seu nadó.

Neteja i esterilització del biberó abans del seu ús:

  • Renteu-vos les mans amb aigua i sabó.
Neteja:
  • Renteu tot el material en aigua calenta i amb sabó.
  • Utilitzeu raspalls especials nets i dús exclusiu per fregar linterior i lexterior dels biberons i tetines.
  • Esbandida amb aigua neta.
Esterilització:
  • Si utilitzeu un esterilitzador comercial seguiu les instruccions del fabricant.
  • Si esterilitza el material per ebullició:
    • Ompliu un recipient gran amb aigua i submergeixi totalment el material rentat.
    • Cobreixi amb una tapadora i deixeu bullir durant 5 minuts.
  • Per evitar la contaminació, traieu el material just abans d'utilitzar-lo. Si no s'utilitza immediatament, deseu-lo en un lloc net.

Preparació de biberons:

  • Assegureu-vos que teniu les mans i les superfícies de treball, netes.
  • Utilitzeu un biberó esterilitzat.
  • Escalfeu l'aigua fins que comenci a bullir.
  • Aboqui l'aigua immediatament al biberó.
  • Espereu 3 minuts perquè l'aigua baixi fins a uns 70ºC, afegiu la llet en pols en la quantitat recomanada i agiteu el biberó.

Per cada 30ml (30cc) daigua safegeix una mesura rasa de llet en pols. Seguiu les indicacions del vostre pediatre.

Aigua (ml o cc)Mesures rases
602
903
1204
1505
2408
  • Refredeu sota l'aixeta el biberó fins a la temperatura corporal i comproveu la temperatura abans de donar-lo al nadó per evitar cremades.
  • L'ideal és que prepareu el biberó abans de cada presa.

Preparació del biberó amb antelació:

  • Un cop refredat, guardeu el biberó al frigorífic fins a la següent presa.
  • No el guardeu més de 24 hores
  • Traieu el biberó del frigorífic just abans d'utilitzar-lo, i escalfeu-lo durant 15 minuts en aigua bullint. Refreda baix en aixeta.

Presa del biberó:

  • Doneu el biberó al nadó en un ambient tranquil i còmode, amb el nadó semi assegut i mai estirat ni adormit. La tetina ha d'estar plena.
  • Durant i després de les preses faci pauses perquè el nadó eructi, incorporant-lo sobre l'espatlla o en posició semiassegut.
  • Rebutgi la llet que el bebè no prengui. No forci el nadó a acabar-se el biberó.

Menú genèric

 

Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

Dissabte

Diumenge

Esmorzar

Pa amb tomàquet i oli i formatge tendre o llet amb civada o altres cereals sense sucre

Mitja Matí

Fruita

Menjar

Hortalisses

Patata

Llegum

Fruita

Hortalisses

Pasta int*

Peix

Fruita

Hortalisses

Arròs int*

Llegum

Fruita

Hortalisses

Quínoa

Carn

Fruita

Hortalisses

Pa int*

Llegum

Fruita

Hortalisses

Arròs int*

Ou

Fruita

Hortalisses

Pasta int*

Peix

Fruita

Berenar

Fruita i iogurt natural

Sopar

Hortalisses

Arròs int*

Carn

Fruita

Hortalisses

Patata

Ou

Fruita

Hortalisses

Pa int*

Peix

Fruita

Hortalisses

Patata

Ou

Fruita

Hortalisses

Pasta int

Carn

Fruita

Hortalisses

Cuscús

Llegum

Fruita

Hortalisses

Pa int*

Ou

Fruita

 

Llet materna (o de fórmula), a demanda en nens de 10-12 mesos

*int: Integral.

Menú setmanal

 

Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

Dissabte

Diumenge

Esmorzar

Pa amb tomàquet i oli i formatge tendre

M Matí

Fruita

Menjar

Cuit de cigrons amb patata i verdures

Fruita

Sopa de pasta

Lluç al forn amb pastanaga

Fruita

Llenties guisades amb arròs int i verdures

Fruita

Quínoa amb carbassó, carbassa i trossets de conill

Fruita

Puré de mongetes amb patata verdures i crostes de pa

Fruita

Arròs int amb ou, mongeta tendra i pastanaga

Fruita

Pasta petita amb mongetes pebrot i rap

Fruita

Berenar

Fruita i iogurt natural

Sopar

Arròs int amb tomàquet i trossets de pollastre

Fruita

Truita a la francesa amb patata i ceba

Fruita

Llenguado al forn amb tomàquet i pa

Fruita

Ou cuit amb patata i mongetes tendres

Fruita

Sopa de pasta amb trossets de gall dindi i verdures

Fruita

Cigrons amb cuscús i albergínia

Fruita

Truita a la francesa amb pa amb tomàquet

Fruita

 

Llet materna (o de fórmula), a demanda en nens de 10-12 mesos

 

  • La millor manera per menjar de manera saludable és planificar els àpats en funció de les recomanacions de consum, tal com queda reflectit al menú genèric.
  • Ha d'avaluar si consumeix hortalisses cada dia al dinar i al sopar.
  • Heu d'avaluar si els aliments com el pa, la pasta, l'arròs són integrals.

(DESCARGAR) INFORMACIÓ PER A PROFESSIONALS

Justificació de la teràpia dieteticonutricional

L'actuació primerenca per consolidar i estructurar hàbits alimentaris saludables a la infància, és clau per millorar els hàbits a l'edat adulta.

Objectius del consell dieteticonutricional dirigit als pares:

  • Promoure la lactància exclusiva durant els 6 primers mesos de vida i continuar-la durant l'alimentació complementària (AC).
  • Reduir el risc de sobrepès o obesitat.
  • Evitar riscos nutricionals.
  • Promoure hàbits alimentaris saludables.

Característiques nutricionals del pla dalimentació.

Temporalització i contingut:

  • Promoure la lactància exclusiva, durant aproximadament 6 mesos i mantenir-la fins als 2 anys o fins que la mare i el nen decideixin.
  • L'AC s'ha d'iniciar idealment a partir dels 6 mesos i mai abans dels 4 mesos.
  • No hi ha un ordre únic d'introducció d'aliments, i encara que es donen unes pautes, aquestes han de ser individualitzades segons les tradicions i el patró d'alimentació del grup de població a què es dirigeix el consell.
  • Incorporar aliments de manera progressiva, en petites quantitats a intervals de 3 a 5 dies i vigilar la tolerància.
  • No es recomana fer recomanacions d'AC diferents de lactants alimentats amb llet materna i fórmula.
  • No cal endarrerir l'oferta d'aliments potencialment al·lergògens en nens amb antecedents familiars.
  • Tot i que el gluten es pot introduir entre els 4 i els 12 mesos, ja que l'edat no sembla influir en el risc de malaltia celíaca, es recomana fomentar la lactància materna exclusiva fins als 6 mesos d'edat. Limitar a no més de 16g de farina amb gluten les primeres setmanes després de la seva introducció.
  • L'excés de proteïnes podria augmentar el risc d'excés de pes.
  • Assegurar la ingesta d'aliments rics en ferro (carn, peixos, …) o fortificats (fórmules, suplements), que seran diferents segons la cultura i la disponibilitat d'aliments en el grup de població.
  • En familias vegetarianas, administrar el consejo “Dieta Vegetariana en el embarazo”

Mètode

  • Les textures i la consistència seran les apropiades per a l'etapa de desenvolupament del nadó, assegurant la progressió a l'autoalimentació.
  • Es desaconsella l'ús perllongat de purés, incloent aliments amb grumolls entre els 8 a 10 mesos com a molt tard.
  • Encoratjar els pares que responguin als senyals de gana i sacietat dels seus nadons i evitin alimentar-los per comoditat o com a recompensa.

Riscos nutricionals

Carn de caça abatuda amb munició i presència de plom:

  • No es recomana en menors de 6 anys.

Mariscs i presència de cadmi:

  • En menors de 3 anys evitar el consum de caps de cabra, cranc, bou de mar, gambes, llagostins, escamarlans, etc.

Peixos blaus de grans dimensions i presència de mercuri:

  • Evitar en menors de 3 anys el consum de peix espasa, tintorera, tonyina i lluç de riu.

Entre els 3 i 12 anys, limitar el consum a 50 g/setmana o 100 g/2 setmanes.

Bledes i espinacs i presència de nitrats:

  • Els nens menors de 12 mesos no han de menjar aquestes verdures.
  • A partir de l'any, no s'han de consumir més d'una ració al dia.
  • Evitar els nens que presenten infeccions gastrointestinals.

Begudes vegetals i presència d'arsènic:

  • El consum de beguda d'arròs està desaconsellat per a nadons i nens petits.

Mel i infusions vegetals i riscos microbiològics (C.Botulinum):

  • Evitar en nens menors de 1 any

Lactis crus i riscos microbiològics (E.Coli):

  • Evitar el consum de llet crua o derivats.

Sucs i riscos microbiològics (E.Coli):

  • Evitar sucs sense pasteuritzar, tret que s'hagi preparat al moment, a partir de fruita prèviament rentada.

Preparacions amb ou cru i riscos microbiològics (Salmonella):

  • No és recomanable en menys de 3 anys.

Temps estimat de tractament:

El seguiment de l'alimentació equilibrada s'ha de fer des del naixement fins als 3 anys.

Aspectes d'atenció especial:

Identificar els hàbits alimentaris dels pares i la disponibilitat d'adquirir aliments, en especial quan poden posar en risc la salut dels seus fills, per exemple en famílies veganes o en risc d'exclusió social.

Referències bibliogràfiques:

Administrator:
Related Post