Veiem que acaba l'estiu, que ens hem passat amb els gelats, refrescos, alcohol i menjars poc saludables, i ens entren les presses per perdre el parell de quilos. A més és molt probable que ens trobem dins d'aquest gairebé 60% d'espanyols que tenen excés de pes i que tinguem associat algun factor de risc com hipertensió, diabetis o elevat el “colesterol dolent”, aleshores tindrem un problema afegit que donem manejar sense dilació.
Què podem fer? :
- Posar-nos a les mans del nostre metge de capçalera i acudir a un dietista-nutricionista perquè ens ajudi a posar en pràctica la teràpia dietètica més adequada.
- Seguir la dieta del moment: dissociada, Dukan, “del tub”, etc.
- Deixar-nos seduir pel reclam “aprima sense esforços amb els nostres sobres de proteïnes”.
- No fer res.
De les 4 opcions, sens dubte ho hem de seleccionar la primera, però atès que el Sistema Nacional de Salut del nostre país, únic a la Unió Europea que no té aquests professionals a l'Atenció Primària, ens veurem obligats a costejar-nos els serveis del dietista-nutricionista, intentar desxifrar la “dieta del calaix dret” que ens han donat al centre de salut. Això suposarà un desemborsament de diners, potser no gaire alt, però tal com estan les coses, mantenir els diners a la butxaca per a necessitats més urgents, és el dia a dia de gran part de la població.
Fins que tingui la possibilitat de ser atès per un dietista-nutricionista al seu centre de salut tal com suggereix la pròpia comissió de sanitat del Senat, podeu trobar el vostre a codnib.es.
El més econòmic és no fer res o seguir la dieta, totes dues opcions amb riscos importants per a la nostra salut. L'altra opció, molt probable per la confiança que transmeten els vostres anuncis, i molt més cara (uns 500-600 euros mensuals entre preparats alimentaris, suplements vitamínics i consultes mèdiques) és la “dieta dels sobres que acaben aprimant-se la nostra butxaca”, també anomenades “dietes proteïnades”.
Una publicació recent a la revista de Formació mèdica continuada en atenció primària (FMC) recull alguns exemples de per què no hem de creure tot el que ens diuen sobre les “famoses dietes proteïnades”. El Grup de Revisió, Estudi i Posicionament de l'Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes indica que “Les dietes o mètodes per aprimar-se que compten amb el reclam de la paraula “proteïna” poden induir a error el pacient amb excés de pes” a més subratlla que “No hi ha evidències que assenyalin que la proteïna té efectes positius a mitjà llarg termini en el control de pes”. En aquest article de posen com a exemple el mètode Dukan i la dieta Pronokal.
La primera (Dukan) està assenyalada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat que considera que aquest mètode és ineficaç, fraudulent, il·legal i arriscat. I la segona i altres del mateix tipus DietFlash, ha rebut nombroses queixes i posicions en contra entre les que destaca la realitzada pel Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes de la Comunitat Valenciana, que assenyala “no serveix per aprimar-se perquè l'excés de proteïnes fa que perdem glicogen hepàtic, proteïnes, aigua i poc greix, entenent per aprimar-se la pèrdua de pes a base del greix corporal que ens sobri per restablir valors normals”.
La creença popular que la proteïna és saciant i conserva la massa magra en la pèrdua de pes no se sosté en evidències sòlides. Aquesta creença és molt comuna entre molts professionals sanitaris, que motivats per les exposicions comercials a les quals assisteixen, veuen un “mètode efectiu” per a un problema, el de l'obesitat, no fàcil de tractar. Podeu servir-nos d'exemple un dels anuncis de la revista d'informació sanitària Salut i Força, titulat “Dieta Proteïnada – Una forma de perdre pes, sota control mèdic, per sempre, a ningú se li escapa que sembla massa bo per ser cert. En un altre article de la mateixa revista s'indica que en pacients amb Diabetis “Les dietes proteïnades presenten uns resultats positius, que fins i tot tripliquen els d'una dieta hipocalòrica, pel que fa a la normalització de les xifres de sucre en sang i la pèrdua de pes del pacient”, però un recent article a la revista avenços en diabetologia titulat “Dieta proteïnada a la diabetis de tipus 2. No” conclou “en el moment actual i amb les evidències de què disposem, no podem aconsellar l'ús de la dieta proteïnada en el tractament de l'obesitat i de la DM2.” Aquesta posició concorda amb el darrer Consens FESNAD-SEEDO: recomanacions nutricionals basades en l'evidència per a la prevenció i el tractament del sobrepès i l'obesitat en adults, que en referir-se a les proteïnes fet ressalta que “Les evidències referides al consum de proteïna total i el seu efecte en la variació de pes o prevenció d'excés de pes en adults són insuficients per establir cap recomanació”. Respecte de les dietes comercials de molt baix contingut calòric assenyala que podrien justificar-se només en “preoperatori de la cirurgia bariàtrica en pacients amb esteatosi hepàtica i augment del risc quirúrgic (…)”.
Fins que el sistema públic de salut no incorpori als seus equips d'atenció i prevenció de l'obesitat i el sobrepès als dietistes-nutricionistes, els ciutadans es veuran abocats a recórrer irremeiablement a mètodes miraculosos que posen la seva salut en risc i entredit eficàcia del nostre sistema nacional de salut.