A hospitals de Balears, la desnutrició hospitalària afecta més de la meitat dels pacients que ingressen en un hospital de mitjana-llarga estada i s'associa amb més morbimortalitat. Els resultats subratllen la necessitat destablir un pla dactuació i seguiment nutricional de prevenció i tractament. Aquestes mesures redueixen la taxa d'esdeveniments adversos evitables i estalvien els costos que hi estan associats.
Recentment el Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Balears ha sol·licitat a l'IB-Salut que consideri en els seus plans estratègics la implantació de sistemes de detecció precoç de la desnutrició i que prengui les mesures necessàries per fer realitat l'atenció i suport nutricional, en el marc d'equips multidisciplinaris (metges, infermers, dietètics, diferencs, dietistes). indicador clau dels serveis assistencials.
Aquesta petició, a més de sustentar-se en dades dels nostres hospitals, es fonamenta en la recomanació del Consell d'Europa, dictada el 2003, en què aconsella les autoritats a implementar mesures que previnguin, detectin, monitoritzin i tractin la desnutrició hospitalària i l'entorn dieteticonutricional dels hospitals europeus.
Estudis recents demostren que la participació de dietistes-nutricionistes poden millorar el suport nutricional en disminuir les prescripcions inadequades de nutrició parenteral (NP), i disminuir un 20% la despesa de NP el que pot suposar un estalvi de 220.000€ en dos anys (ADA 2010). A Espanya, amb una prevalença de desnutrició hospitalària del 23% s'estima que un pacient amb risc de desnutrició a l'ingrés costa 1.400€ més que un altre sense risc; aquesta despesa arriba a ser de 6.000€ més, quan el pacient es desnutri a l'hospital, cosa molt habitual quan no es disposa d'equips multidisciplinaris de suport nutricional. La desnutrició hospitalària costa al Sistema Nacional de Salut prop de 1.700 milions d'euros. (més dades de cost eficàcia en al·legacions realitzades a l'EIX II: Eficiència i sostenibilitat, Línia 1: Establiment d'un marc de rigor i austeritat al sistema sanitari públic)
La incorporació del dietista-nutricionista al Sistema Balear de Salut, contribuiria no només a la millora de la salut i de la qualitat de vida de la població, sinó que serviria per optimitzar les inversions en sanitat, millorant així la relació
cost-efectivitat.
Entitats nacionals, com la Societat Espanyola de Nutrició Parenteral i Enteral SENPE, ja estan treballant, és aconseguir que es desenvolupi a Espanya un Pla Nacional per a l'abordatge de la desnutrició hospitalària, igual que en altres països europeus, com Holanda, Dinamarca o el Regne Unit on ja estan en marxa Plans Estratègics Integrals per lluitar contra la desnutrició; i que la seva implantació sigui efectiva a tots els centres d'Atenció Primària, hospitals i residències de gent gran.